Divendres, 22 d'octubre de 2021 - Edició 1184
La República

Què es vol aconseguir ?

 A veure si ens aclarim, des dels partits que entre els tres no sumen el que van sumar el 2015 les candidatures independentistes, es demanen unes noves eleccions, per ells […]

Xavier Guarque
Xavier Guarque 25/10/2017

 A veure si ens aclarim, des dels partits que entre els tres no sumen el que van sumar el 2015 les candidatures independentistes, es demanen unes noves eleccions, per ells legals, autonòmiques al Parlament de Catalunya.

Les darreres fetes en aquest context, per ells ara exigit, les del 27-09-2015, van votar un total de 4.130.196 ciutadans (el 74,95% de l’electorat), que van donar com a guanyadora la candidatura de JxSI, amb 1.628.714 (39,59%) que, amb els vots de la CUP, 337.794 (8,21%), atorgaven, amb 72 diputats (62 + 10, sobre 135) una majoria total per a treballar per la independència, prioritat en els seus programes i pels que van ser votats.

Això, gens qüestionada la seva legitimitat en aquell moment, tenia tot el dret democràtic a poder-se implementar amb tota la normalitat que li havia donat les urnes.

El vot d’aquests 1.966.508 ciutadans (un 47,8% de l’electorat) no només no s’ha pogut utilitzar pel seu fi, si no que, a més a més, ha estat deslegitimat descaradament per l’Estat al que, per ara i tant, pertany Catalunya, Estat que hauria de vetllar perquè la democràcia primés sobre qualsevol altre interès polític dintre del seu territori… I democràcia és acceptar els resultats emanats en unes urnes, per respecte a la mateixa democràcia i per respecte a qui ha votat lliurement, com no pot ser d’altre manera.

I no és que la part contraria, manifestada clarament, a aquesta idea hagi tingut més força, amb els 736.364 ciutadans (un 17,90%) de C’s, més els 523.283 (un 12,72%) del PSC i els 349.193 (un 8,49%) del PP. Un total de 1.608.840 ciutadans (un 39,11%).

Diferència i percentatges a falta de poder-se concretar d’una vegada al no haver-se pogut realitzar un referèndum com Déu mana durant tot aquest temps.

Com a solució a l’enfrontament polític, sorgit i fomentat per la negativa malaltissa de tota mena de diàleg entre l’Estat i una part d’ell, com, repeteixo, per ara i tant, és Catalunya, l’únic que se li acut fer a aquest Estat és treure del calaix un article verge de la Constitución del 78 pel qual creu que pot entrar amb tot a la Generalitat, destituir a tots els càrrecs electes i legítims, i apoderar-se, de moment, de Presidència, Economia i Interior, la columna vertebral per viure amb la nostra identitat pròpia, junt amb Ensenyament.