Que el partidisme no regali el país a l’esquerra espanyola el 27S

Les enquestes del GESOP que avui pub­lica El Per­iódico ens ensenyen varies coses. Primer, que el Pres­i­dent tornaria a guan­yar les elec­cions amb segons mal diuen una “llista del Pres­i­dent”. En algunes enquestes de no fa pas tan temps això no era així per tant, és destaca­ble aque­sta pujada de posi­cions i més després del tren­ca­ment amb Unió. En segon lloc si es for­més una Can­di­datura tipus Barcelona en Comú amb ICV i Podemos, aque­sts quedarien com a seg­ona força política a prop del Pres­i­dent. De fet, trau­rien entre sis i set dipu­tats més que si Podemos i ICV van per separat.

 

Això vol dir dues coses, primer que si van junts sumen. La uni­tat suma i la suma mul­ti­plica. Això que val per ells també val per als inde­pen­den­tistes. I en segon lloc, que si ells sumen estan a prop de la primera posi­ció a Catalunya. Si ells sumen en una can­di­datura podrien guan­yar les elec­cions i fer que el plebiscit inde­pen­den­tista que hau­ria de ser el 27S en ver­i­tat sigui vist com un plebiscit sobre l’eix dreta-esquerra. Això és el que pre­te­nen pel que sem­bla, també, alguns par­tits inde­pen­den­tistes d’esquerres. I cal recor­dar que les elec­cions per si soles no són plebisc­itàries, el que es plebisc­i­tari o no i cap a quina direc­ció ho indica el resultat.

 

Aquest seria un resul­tat molt per­il­lós i seria un esce­nari pos­si­ble com ho ha estat a Barcelona. Això obriria les portes a un ter­cer tri­par­tit auton­o­mista. Alguns par­tits sem­pre diuen que no, però a la que poden sumar sem­pre, sem­pre tor­nen. Si recordeu de les elec­cions que van cul­mi­nar amb en Mon­tilla de Pres­i­dent, ERC mar­cava equidis­tàn­cia i deia que no hi havia res pactat, però la mateixa nit elec­toral ja estaven repartint-se càr­recs abans fins i tot d’explorar altres opcions de Govern.

 

Ter­cera reflexió gen­eral, CDC i ERC no sumen, i amb la CUP justet segons si mirem forquilles a l’alça o la baixa. Del 27S és impor­tant que en surti una força inde­pen­den­tista molt reforçada i clara­ment guanyadora, i també és impor­tant que es pugui for­mar un Gov­ern amb esta­bil­i­tat per afrontar el dia a dia que no serà fàcil. Per tant, potser val la pena con­cen­trar el vot o serà fàcil, insis­teixo, un tri­par­tit jus­ti­fi­cat com a Barcelona.

 

Quarta reflexió, a l’enquesta hi ha moltes hipòte­sis, però la llista de país de les enti­tats sobi­ranistes que pro­posa el Pres­i­dent no surt. No es con­tem­pla. No sé si s’ha fet i no s’ha pub­li­cat o és que s’han obl­i­dat de pre­gun­tar aque­sta pos­si­bil­i­tat tan rell­e­vant. Sigui com sigui, aque­sta seria la opció que més vot arrossegaria segur, ens aproparia a la majo­ria abso­luta, seria una vic­tòria clara inter­na­cional­ment i donaria esta­bil­i­tat a un futur Gov­ern. Estem en dies deci­sius, que les mirades esbi­aix­ades de certs par­tits no ens facin per­dre tota la feina feta. Que el par­tidisme no hipote­qui el futur dels nos­tres fills.

 

www.ericbertran.cat