Uns armen un sidral descomunal amb conseqüències totalment fora de mare per quelcom que són els altres els que podrien sentir•se enganyats.
De què es pot sentir agraviada i ofesa España ?. Del que va resultar quedar en un simulacre de referèndum a una part d'ella ?. Pot ser si que, en realitat, el que es vol sentir ofès és l'”orgullo patrio” passat de rosca d'un sector més fanàtic i xulesc que ciutadà disposat a conviure amb qui té tot el dret de no ser igual, de no pensar igual, de no sentir igual, que no pot suportar que una de les que consideren les seves propietats es vulgui intentar auto•definir o reivindicar, donat que hi ha un bon nombre de ciutadans d'allí que no estan conformes en l'encaix existent i ho demanen.
Si qui hauria de portar•los a judici son els mes de dos milions que van anar a votar, sabent que podien rebre i tot. I ho van fer amb il·lusió i convenciment, sense que ningú els avises que tot plegat no valia per a res, que tot era simbòlic.
En aquest sentit, quan als membres del govern empresonats se'ls acusava de rebel·lió ja sonava com d'una altra pel·lícula.
Ara, que sembla que hi faltava la part més important per ser rebel·lió, com es el braç armat a disposició, de que se'ls acusara, mes que res per justificar aquest any i mig en presó preventiva i tractats com els més detestables i perillosos delinqüents…
Quan acabi aquesta comèdia, grotesca, amb guió del més pur drama, a part de conseqüències tràgiques, injustes i llastimoses per a mes d'un, a España. hi restarà enquistat un problema en la seva estructura territorial i, per actuar exclusivament amb una rara fermesa cega i encegada, amb la mes extrema ma dura i intransigent, s'haurà perdut una altre ocasió per resoldre'l d'una vegada, qui sap si per sempre. Postura que, ja superat el problema basc, violent de veritat, sembla que més d’un español hi està més que còmode, més que res perquè mentre s’està ocupat en això no ho està per altres coses que tocarien de ple en el cercle que l'únic que li preocupa es que no es parli d’ell.
Després, sabut ara el que abans no sabíem, serà l'hora d'aclarir moltes coses a nivell intern, al de les moltes, moltes, persones que tot aquest temps han estat il·lusionades, que no han regatejat ni han estalviat esforços, temps i diners, convençudes de què la reivindicació dels seus anhels estava canalitzada per la majoria parlamentària assolida electoralment.
Els de les històriques Diades, i de tot el seguit de manifestacions més, es podrien sentir víctimes de les accions d'uns polítics que han tingut que recollir les cendres de l,1-O i agafar, sobtadament, el relleu dels vertaders lideratges que van intentar fer un camí pot ser massa difícil, pot ser impossible, si es volia fer a la nostra manera, dialogant, pactant, i tot cívica i pacíficament.
Però, ja se sap que una cosa és el que es vol fer i una altra molt diferent el que es pot fer, màxim quan es depèn d'un altre, i aquest disposa de tot el poder per impedir•ho.
