Dijous, 5 d'agost de 2021 - Edició 1106
La República

Pujol i la innocència dels catalans

Catalunya és un país de fatxendes, persones mancades d’autocrítica que presumeixen dels càrrecs que han ocupat, i que es posen  les medalles per l’assoliment de fites malgrat que la seva […]

Avatar
Albert Puig 09/03/2012

Catalunya és un país de fatxendes, persones mancades d’autocrítica que presumeixen dels càrrecs que han ocupat, i que es posen  les medalles per l’assoliment de fites malgrat que la seva contribució real hagi estat menor que la que pretenen fet veure.
I no hi ha res pitjor per a qualsevol organització que el fet que la governin uns fatxendes, perquè mai reconeixen les seves errades.
I Catalunya ha estat gestionada des de la mort d’en Franco per una colla de fatxendes, per gent que s’ha pensat que la major part de la ciutadania era imbècil, perquè la major part de la ciutadania ha exercit d’imbècil quan ha confiat el control de la construcció de la seva nació en mans de la mediocritat dels seus governants o dels seus opositors. Els polítics, que no són precisament imbècils, han tret bon profit de la “vaga de neurones col·lectiva” dels seus votants per esplaiar-se en la seva fatxenderia i promoure el cretinisme. Davant uns votants majoritàriament acrítics, preval l’eslògan davant la idea, i el sectarisme enfront de la reflexió ideològica, amb campanyes on no calia esforçar-se en elaborar programes d’actuació perquè es tractava de vendre missatges curts del tipus “confia en mi” (sense explicar perquè redimonis havíem de fer-ho), o amb el predomini de “no els votis” enfront del “vota’m”.
Per aquesta raó, sorprèn veure en una infame entrevista per un mitjà espanyol com una persona influent com l’ex-president Pujol reconeix que s’ha passat la vida lluitant per una causa equivocada. Pujol afirma haver fracassat per no haver encertat amb els plantejaments, afirmació que engrandeix encarà més la clarividència del recentment traspassat Heribert Barrera, a qui tant va criticar l’ex-president.
En un país normal aquesta confessió el faria quedar com un beneit als ulls de tots els seus ciutadans. Però en Jordi Pujol no en té un pel, de beneit, i sap perfectament que amb aquest gest el poble l’admirarà,  perquè la gent no està acostumada que un polític parli des de la reflexió i l’anàlisi enlloc de fer-ho des del seu fonamentalisme ideològic.
En Pujol sap perfectament que amb aquesta actitud es fa perdonar totes les seves hipòcrites renúncies i les seves covardes reaccions durant els anys en que va estar al càrrec de representar la dignitat dels catalans.
En Pujol sap que la gent condemna els mentiders però no als ignorants, i Pujol es fa vendre com a un ignorant a qui han estat enganyant durant molts anys, com aquell que ha estat duent durant molts anys la llufa que es penja el dia dels innocents. I els catalans, com imbècils que som, hem picat l’ham, i ens han ficat una nova llufa més.
Malgrat tot, honorable ex-president, potser perquè no deixo de ser un català imbècil, li agraeixo profundament les seves paraules i les seves reflexions, que tinguin l’objectiu que tinguin, serveixen per posar de manifest la malfiança que hem de tenir envers tots els aparells de l’Estat espanyol.  
Deixem de ser innocents!