Abans que sant Valentí fes feredat entre els enamorats globals amb ajut de les marques publicitàries corresponents, abans que les marques publicitàries decidissin escarbotar realitats històriques i posar messions per fer calaix, la partícula gramatical ‘aquí’ per socialització primària era un adverbi de lloc en referència als Països Catalans.
Ara però i gràcies al món de la publicitat, també, ‘aquí’ s’ha convertit en un enigma, en un misteri semàntic. Hom no sap mai exactament què pot voler dir tal peça gramatical, la qual sembla adesiara posseïda per l’esperit del Maligne.
Per a una marca de pasta farcida que es correspon amb un dels personatges de la nit de matines, ‘aquí’ vol dir el territori espanyol. Diuen que la carn de Galícia i la sobrassada de Mallorca són totes dues d’un lloc anomenat ‘aquí’, que deu voler dir d’un mateix lloc estatal amb una extensió de 504.645 quilòmetres quadrats.
Per a una marca de cervesa que fa anuncis ben emotius i mediterranis, ‘aquí’ es correspon només als 580 quilòmetres de costa de la comunitat autònoma espanyola on es balla la sardana. Així per tant, segons aquest darrer anunci ‘el parc Güell és fet per un senyor d’aquí’ i bona part dels jugadors del barça actuals són ‘fets aquí’.
Tots dos anuncis parlen en català. Tots dos anuncis amb un mateix adverbi marquen referències espacials ben diferents. El problema és pensar que perquè parlen en català aquest ‘aquí’ també ens inclou, al cap i a la fi la sobrassada de Mallorca parla en català. Les matances, també. I el porc, no en parlem! Ja ho diuen, de porcs i de senyors n’han de venir de casta. I ja ho diuen que, del moixet magre, en feren unes sobrassades, i sabeu qui se les ha menjades? Idò en aquest cas, els de la cervesa, que han decidit que en aquest ‘aquí’ no hi entraven ni les sobrassades ni l’aigua de València. I us assegur que totes dues coses són boníssimes, i parlen català.
Hem de tenir l’esperança, virtut de cort celestial gens practicada per la cort del Maligne, que aquests anuncis -amb el benentès que ho són de marques- passin de moda i restin obsolets: com l’anunci d’un sabó o d’una colònia més o menys pudenta. I que aleshores aquestes interpretacions confuses de l’adverbi ‘aquí’ siguin com brams d’ase, que no pugen al cel, i si hi pugen, no hi posen arrel!
Una cosa és ben certa, cap de tots dos anuncis no fa referència a la realitat espacial anunciada, difosa, estudiada, viscuda i sentida per la Universitat Catalana d’Estiu, per l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, pel Grup de Periodistes Ramon Barnils, per la paraula clara del gran Brossa: ‘Mentre el meu amor/vigila les cantonades/pinto amb un esprai/vermell en una paret/VISQUEN ELS PAÏSOS CATALANS’, …
La marca Països Catalans no surt gaire als mitjans de comunicació, tot i que aquesta marca és ben present en el món del joc, en el món de la cançó, en el món de la universitat, en el món de la paraula i del gest. Quan alçar el dit del mig de la mà tot amagant els altres no significava només enviar algú a filar, allà on no hi plou -ara en diuen a ‘prendre pel sac’/ a tomar por saco-, sinó que més aviat volia dir que allò parlat, pactat, demanat o exposat ja t’ho podies confitar; el gest anava acompanyat de la paraula. Mentre el dit pujava reverencialment cap al cel, la paraula construïa la dita simbòlica següent: ‘Puja aquí, hi veuràs Portopí’. Així el llenguatge del gest i de la dita s’unien en sagrat misteri. A Portopí un mes de setembre de 1229 el rei En Jaume s’enfronta al valí de Mallorca, tot fent cap victoriosament cap a les portes de la ciutat. A Portopí moren en batalla en Ramon Montcada i el seu oncle Guillem.
Quan els llibres d’història parlaven d’uns reis catòlics, les rondalles i els jocs ho feien dels germans Montcada i de Portopí i del rei En Jaume i de València: ‘Una taronja va caure/en Joan la va collir/ arri Catalineta, anirem a Portopí/ de Portopí a València de València cap aquí’.
Aquest ‘aquí’ d’un infant nat a la Serra de Tramuntana és un ‘aquí’ dels Països Catalans. Aquest ‘aquí’ de la cervesa no passa de ser un bram de ruc o d’ase.
Cal crear i recrear aquest espai mediàtic on la paraula viva del joc, de la història, de la cultura catalana i popular tengui el recorregut de València cap aquí, passant per Portopí. Per un ús mediàtic del mot popular. Per la paraula pensada en català i difosa al món a través dels mitjans de comunicació. Per la segona oralitat, això és, pels anuncis pensats i dits en lletra històrica catalana.
