PSC vers PSE

PSC vers PSE
 
El Partit Socialista de Catalunya (PSC) hauria de canviar-se el nom a fi de ser més conseqüent amb la seva acció espanyolitzadora de Catalunya. Hauria de donar de baixa la referència a Catalunya i canviar-la per la del PSOE o per partit socialista espanyol PSE. És una vergonya, un engany a la població anomenar-se “socialistes de Catalunya” un escarni i un insult a la intel·ligència.
Novament, Catalunya ha tingut la fatalitat de veure morir prematurament el dirigent socialista Josep Pallach. Possiblement sense la seva prematura mort, la història del socialisme català hauria estat tota una altra cosa de la que ens ha tocat viure durant la recent història de recuperació “d’algunes llibertats democràtiques” durant l’anomenada “transició” en una situació de neofranquisme de facto que subsisteix íntegrament.
Per segona vegada el proclamat partit “socialista de Catalunya”, ha votat contra els interessos del nostre país: la primera en la reclamació del cobrament del fons de competivitat i la segona de fa dos dies en la que tots els diputats del grup socialista “de Catalunya” al Congrés han votat en contra d’una proposició instant el Govern estatal a aprofitar el canvi de reglament de règim lingüístic a la Unió Europea per l’entrada de Croàcia per reclamar l’oficialitat del català a les institucions europees.
Els socialistes “catalans” s’han alineat amb la resta del seu grup i junt amb el PP han votat en contra després que la federació nacionalista hagi rebutjat per tèbia l’esmena que havien presentat. Els socialistes “catalans” proposaven que la resolució instés el govern espanyol a aprofitar les reformes per “aconseguir que les llengües cooficials disposin d’un major reconeixement per “facilitar que els ciutadans puguin relacionar-se amb aquestes institucions en qualsevol de les llengües cooficials”. (llegir l’article d’en Salvador Cardús)
Creiem que a Catalunya fa molta falta un nou partit socialista per fer un foc nou de tanta llenya degradada, malgrat ens diguin una vegada i una altra que hi ha una part d’aquests socialistes que volen una regeneració que contempli Catalunya nacionalment, un grup propi, una nova opció política més de país, creiem que aquestes veus ja no tenen la credibilitat necessària per poder fer un canvi en profunditat i que pateixen una profunda i irreversible afonia.
Enric Padrosa
Associació Josep-Narcís Roca i Ferreras