Joan Saura és president de la Generalitat i Imma Mayol és alcaldessa de Barcelona. Noooooooooooooo com faria el Saura de Polònia. Ho són accidentalment, com se sol dir. Jo trobaria més adient poder dir que ho són sinistrament, però bé, la manera d’adjectivar els càrrecs és el que menys em preocupa davant d’aquest esperpent. Heus aquí mon reclam: Catalunya, atura’t! Catalans, que no se us acudi sortir fora al carrer, ara toca hivernar i tancar la porta amb clau i no obrir les finestres encara que la calor sigui asfixiant. I si us és del tot imprescindible sortir de casa vostra, llavors mireu bé on trepitgeu, tapeu-vos, protegiu-vos, no encengueu cap cigarreta, intenteu no fer soroll, cobriu-vos les esquenes, compte amb cada cantonada, no creueu mai en vermell, aneu al súper i compreu totes les provisions que us càpiguen dins el carret, forniu-vos de llaunes, d’arròs i de cafè, aprofiteu per veure la gent més estimada i sobretot folleu tant com pugueu. Que no sentiu com sonen, les alarmes? Catalunya, t’ho prego, atura’t, no facis res o morirem. Que tanquin els negocis, que se suspenguin els concerts, posposeu totes les festes i no us emborratxeu. "Freeze", com dirien els americans. Us ho dic perquè podria arribar l’Holocaust, perquè ens governen Patacot i Mandinga, i si arriba a passar qualsevol incident, per petit que sigui, Catalunya se’ns ensorra, catalans, feu-me el favor d’estar-vos quiets!
Mare de Déu Senyor, Verge Santíssima, fins aquí podíem arribar, quin desastre, això no és seriós, això no és un país ni és res, ara ja ho he vist tot, ara ja em puc morir, ara ja no em sorprèn res. Tu imagina’t el dia de la seva boda, la conversa dels pares dels nuvis. “Què serà d’ells, pobrets? No en farem res d’aquesta canalla”. I mira, "a lo tonto a lo tonto", s’han fet reis de la Plaça Sant Jaume. Qui els ho havia a dir, però si encara no s’ho creuen ni ells. Jo no puc entendre, ja no la situació d’ara, sinó que hagin pogut arribar a ser dirigents d’alguna cosa, és que jo no els voldria ni per presidents de la meva humil escala. Els dos polítics més decents d’ICV, que sota el meu criteri són l’Herrera i el Romeva, mira on han anat a parar, pobres vailets. Un a Madrid i l’altre a l’Europarlament, i en canvi aquí ens deixen un dinosaure i una gallina per governar-nos tot solets, com si Catalunya fos una granja. Quina mala llet deixar-nos en mans d’aquest parell. Perdonin, senyors del govern, no s’ho haguessin pogut combinar una miqueta millor, això? No sé, pensin que a les empreses, per exemple, quan arriben les vacances, ja s’ho fan venir bé per no haver de deixar-ho tot a mans dels becaris. L’única explicació que puc trobar és que tot això sigui una estratègia del PSC per fer que els enyorem, per fer-nos veure que les coses encara poden anar pitjor, que tot plegat encara pot ser més ridícul del que ja és. Doncs mira, ho heu aconseguit, i mai hagués pogut pensar que podria arribar a dir això que diré ara, de debò que no, però és que no em deixen cap altre remei. D’acord, ja ho hem entès, tot pot ser encara més espantós, i us prometo que a partir d’ara faré tot el que em maneu, em portaré bé, no us diré mai més sociates, seré bona nena, ho juro pel que més vulgueu, però Pepe, Jordi, estic cagada de la por, us suplico que torneeeeeeeeeeeu!
