Quan jo dic prou es prou…

Quantes vegades em mirat el video del senyor Cuní dient “Prou,Prou…” al youtube, planes webs… etc i de ben segur que cada vegada que ens el mirem riem una bona estona oi? Inclús i sense exagerar ens atrevim a imitar-lo sense cap tipus de problema, cert?
Potser em de partir que el problema no es divertir-nos mirant el video o imitant la acció, sinó que el problema es el següent i us el formulo en forma de pregunta:
Ens em parat  a pensar el verdader missatge del “Prou!”?
Que volia demostrar el senyor Cuní amb aquesta paraula, autoritat? No, potser no. Protagonisme? No, segurament tampoc! Penso que el que volia aportar es un argument per a establir unes pautes entre el contacte humà de les persones que compartien taula amb ell en aquell moment.
i potser una altre pregunta que us fareu es… I a que be això ara?
Doncs m’ ha semblat un exemple ideal per a reflexionar sobre els parametres que te cada moment i els parametres que marquen totes les coses que fem.
Avegades no t’ en doncs compte de que el que tu consideres que es adequat i correcte per a un moment concret, potser per a una altre persona es el moment menys idoni per a tractar un tema o fer qualsevol cosa.
Us ha passat mai això?
A mi, SI!
I moltes vegades el pitjor no es fer-ho, sinó el fet de no donar-se’n compte de que no es oportu per aquell moment… Que també sol passar… (a mi m’ ha passat).
I quan passa aixo tu no t’ en adons del que passa, pero l’ altre persona sí… I probablement s’ enfadi o es senti molest al parlar amb tu, ja que no s’ ha sent a gust tractant aquell tema amb tu, i per aixo en alguns casos podem denotar que algo va malament, o no.
i que es le millor que et pot passar?
Doncs que hi hagi una tercera persona, possiblement amiga teva, en el meu cas molt amiga meva, que et faci obrir els ulls i et dongui a conèixer el problema i que gracies a ella puguis solucionar els problemes que hagis pogut causar o situacions incomodes que hagin pogut sorgir…
Per a tots ells! Gracies!
I per a tu… Moltes gracies!