Com a pare d’una nena de quatre anys, en l’instant que m’ha filla va poder-hi anar a la llar d’infants, varem començar-hi la cerca d’un centre on s’ensenyessin valors, entre d’altres aspectes. No solament, que la tinguessin entretinguda fins que anés a recollir-la.
Varem decidir per una llar d’infants bilingüe (català-anglès) a Mataró, que és diu ANCA. Els hi ensenyen a ser autònoms, a més de aprendre’n cançons i descobrir el seu entorn i cos. Va aportar-l’hi un gran avenç en l’auto-coneixement personal i l’anglès.
Desprès, l’any passat al iniciar el P3 varem decidir una escola, que alhora es una fundació, on en els seus estatuts constituents lluita per prevaldre’n l’ús i coneixement del català, la nostra historia i costums. És l’escola Meritxell, també de Mataró on el seu percentatge – PISA, entre d’altres – d’aprovats i consecució de objectius, son clarament positius.
A la meva filla, no se que l’hi reparara el seu destí, però faré tot el que hi cregui convenient per a que no tingui que fer genuflexions, cada vegada que se l’hi adrecin en espanyol. Jo l’hi explico que som i d’on som. Ella voluntàriament es dirigeix en la llengua veïna, quan ho creu convenient. A casa i en família, sap que ha d’emprar-hi la llengua del seu besavi, avi i pare. El català, l’única llengua del seu país.
