PROU DE TIRAR PILOTES FORA

Hi havia una vegada un equip de futbol que va encadenar tot un seguit de temporades d’èxits i triomfs constants. Així com el Barça. Els èxits esportius provocaven al seu torn que la cotització de l’equip pugés i pugés, i això es traduïa en un increment sostingut dels seus ingressos econòmics (drets televisius, patrocinadors, venda d’entrades, increment d’associats…).
Per poder-se mantenir competitiu i que els ingressos no baixessin, l’equip va invertir la totalitat dels recursos que entraven – i els que no – en tenir més “cracks”, en ampliar les instal·lacions, en donar més serveis als associats…
Però va arribar un moment, com diuen els tòpics, que “la pilota va deixar d’entrar…” i el ritme de despeses va deixar d’anar aparellat amb el d’ingressos. I va començar a créixer el deute. I va començar una època de declivi que va ser aprofitada pels opositors a la direcció de l’entitat. Van arribar les eleccions i l’oposició va prometre una nova etapa de triomfs i el retorn altra cop al camí de l’èxit permanent. I van guanyar.
Vet aquí que la situació va seguir empitjorant i empitjorant, malgrat que els nouvinguts s’autodefinien com “la directiva dels millors”. La nova direcció no parava de repetir que l’origen de tots els mals era la mala gestió anterior i van començar a acomiadar “cracks”, bons entrenadors, massatgistes, acomodadors, venedors d’entrepans, venedors d’entrades, cuidadors de gespa…
La situació cada cop empitjorava més, perquè a més de seguir la reducció d’ingressos, l’equip havia deixat de ser competitiu. No guanyava res i la seva cotització va començar a caure en picat. I a tot això, els gestors del club seguien dient que ells no tenien res a veure amb el que passava, que tots els mals venien “dels altres” i que prou feien. Que només tenien una alternativa: seguir retallant i retallant…
Això m’ha vingut al cap al veure com es justificaven els increments de les ordenances fiscals al ple del meu ajuntament, o com després d'haver governat durant dos anys al Govern de la Generalitat, encara es culpa de tot a l'anterior govern.
Curiosament, per una banda es reconeix que les retallades són una conseqüència inevitable i que s'han de fer perquè tohom les fa i ho mana Europa. Llavors, si les mana Europa i tothom les ha de fer, perquè tothom està més o menys en la mateixa situació, es pot mantenir que la causa de tots els mals sigui l'anterior govern?