SEVILLA- ESPANYOL 2-0
Senyors, senyores, ha arribat el moment de dir prou. Tres partits en un setmana de l’Apañó a TV3, i l’amenaça de persistir en aquesta actitut per part de la nostra, fan imperatiu que ens plantem. Entenem que l’Apañó és un club català. De veritat. Estem a favor de que passin algun partit. Estem a favor de que envïin algú a la llotja per entrevistar el samaranch, l’Albertito, el Conde de Godó i qui faci falta. Però tres cops a la setmana només es pot qualificar d’una manera: crosta. TV3 és una televisió pública, i ha d’oferir una graella de qualitat que respecti els drets dels espectadors. Això inclou els espectadors als que ens agrada el futbol, i que no ens mereixem aquest càstig. Veure l’Apañó és gairebé tan avorrit com veure els partits de la Fúria. No és que ho digui jo, no: la meva txati, que és perica, es nega amb bon criteri a veure partits dels pericos. Pel que fa al partit, apassionant reedició de la final de la UEFA, el deliri a les grades, etc.
MÁLAGA- VALENCIA 0-2
El Blavència es situa líder després d’una victòria contra el tapat de la lliga. Tothom parla de les carretades gols que s’endú dia sí i dia també l’Sporting, però el Màlaga es pot fer fort i disputar-li no només el fanalet vermell, sinó també, amb la manca de patrocinador i la crisi gegant que ve a la costa andalusa, la desaparició. Els zero gols en quatre jornades són esperançadors al respecte.
VALLADOLID- ALMERÍA 2-0
Pànic als mercats. Inestabilitat geopolítica a l’antiga URSS. Expulsions d’ambaixadors a Amèrica Llatina. Riuades a la India. Hawking pronostica un cataclisme. La Infanta Elena troba feina. En aquest món apocalíptic, uns quants milers de persones es donen cita a Pucela per veure un Valladolid-Almería. Es pot demanar més?
RECREATIVO- ATHLETIC 1-1
4 minuts de bogeria amb una orgia de futbol ofensiu van espatllar el que havia estat un matx de poder a poder entre dos equips amb gran solidesa defensiva i un mig-camp pressionant que no s’ho van posar fàcil, ni als rivals, ni als companys ni, especialment, als afeccionats que es van acostar a l’estadi. Al final, un punt d’or per cada equip.
MALLORCA- NUMANCIA 2-0
Victòria treballada per dos a res del Mallorca de Manzano contra el Numància, que després de l’accident de la primera jornada es va instal·lant còmodament a la cua de la classificació.
BARÇA- BETIS 3-2
El Barça de Guardiola aconsegueix tres nous punts, i ho fa gràcies als gols dels sempre maltractats per la prensa esportiva barcelonina Eto’o i Gudjohnsen. Futbolísticament, ens quedem un cop més amb la línia ascendent de l’equip, amb els problemes a la banda dreta i el sorprenentment nefast partit de Touré Yayà.
El millor del partit, emperò, va ser una jugada d’aquelles que justifiquen el preu d’una entrada, i que rarament es veuen en un estadi. Sí, d’aquelles que et queden a la retina per sempre, les expliques als teus nets i al final dels sopars en que has begut més que endrapat tot bramant “calla, que jo era el camp el dia que…”. Ens referim, òbviament, al penal no xiulat que Martín Càceres li va fer a Sergio García, i pel qual no és fàcil trobar paraules. Sensacional. Atòmic. Bell com les peres d’una noia que em creuo cada matí. El RivalPetit proposa des d’ara la denominació “la segada de Dios” per la jugada.
Per últim, un fet molt positiu: per primer cop des de no se sap quan, el Barça va ser capaç de remuntar una situació adversa. Sí, es va tornar a complicar un partit per desídia, com passava últimament, però a diferència del que era habitual -uns minuts d’agonia sense cap empenta i amb cara de “jopeeeeee”-, es va reaccionar.
GETAFE- ATLÉTICO 1-2
Diuen que els derbis són la salsa del futbol. Si a més els dos protagonistes són equips simpàtics, més salsa. En resum: clàssic partit-salmonela de la lliga de les estrelles.
VILLARREAL- RACING 2-0
Els Germans de la Pampa segueixen despatxant rivals trinco-trinco, atacant bé, defensant bé i, en fi, practicant un futbol que els fa indignes de formar part dels cromos de la col·leció del BBVA.
OSASUNA- DEPORTIVO 0-0
S’enfrontaven els dos equips en els partits dels quals s’havien vist menys gols de tota la primera divisió, i no van decebre. Empat a res pletòric i rodó a Pamplona en un partit ple de faltes que serveix als bascos per consolidar el liderat com a màxim empatador de la lliga
R. MADRID- SPORTING 7-1
Raúl ha tornat. Quan més complicat estava el matx amb un ajustat 5 a 1, amb el Millor Equip de l’Univers contra les cordes i Casilles erigint-se un cop més en salvador de l’equip, el 7 va aparèixer, i de quina manera. Dos gols antològics, incloent una d’aquelles vasselines que esperem li doni moral i titularitat per una bona temporada, van resoldre un partit que se li havia posat molt coll amunt als nostres enemics.
