La Fira d’Abril de Catalunya se celebra a Barcelona i la paguem tots amb subvencions sempre qüestionades i mai justificades. L’Any 1971 un grup d’immigrants andalusos van començar a celebrar una versió de la “Feria de Abril” de Sevilla basada en la nostàlgia de l’immigrant espanyol del sud.
La Fira ha anat evolucionat durant aquests últims anys però se segueix nodrint de les subvencions de la Junta d’Andalusia, la Generalitat i la Diputació de Barcelona. Els diners els gestiona la FECAC (Federació d’Entitats Culturals Andaluses a Catalunya) i fa amb els diners el que més li convé.
Tant Solidaritat per la Independència (SI) com ERC s’han preguntat aquests dies què fer amb la festa dels andalusos. En temps de crisi poc sentit té seguir finançant una festa forana que res fa per la integració del seu col·lectiu.
Mentre l’alcaldable de SI, Santiago Espot deia que “la Feria de Abril és una forma encoberta de comprar vots” i “d’espanyolitzar Catalunya” omplint les butxaques dels seus dirigents, Jordi Portabella, l’alcaldable d’ERC, anava més enllà i deia que La Feria de Abril està “al marge de la llei”.
La festa que organitza la FECAC amb diner públic es basa en unes subvencions i arbitrarietats que a cap altra entitat se li toleren. Per exemple, se li cedeix sòl gratuïtament i l’organització el cobra com vol. Se li facilita recollida selectiva, enllumenat, transport públic, espai per al pàrquing… i la FECAC cobra per les casetes i fira en general . Si volen fer la seva festa, que la facin però la paguin ells.
