Divendres, 30 de setembre de 2022 - Edició 1527
La República

Prepotència i fatxenderia, en tot i per tot.

Si hi ha una persona dins del nostre món polític, que fatxendeja i practica la prepotència a cor què vols, no hem d'anar a buscar-la massa lluny. La tenim a […]

Jaume Meneses 02/02/2014

Si hi ha una persona dins del nostre món polític, que fatxendeja i practica la prepotència a cor què vols, no hem d'anar a buscar-la massa lluny. La tenim a casa nostra, és catalana (si més no almenys presumeix de ser-ho), i la tenim per desgràcia nostra, asseguda en un escó del nostre Parlament des del dia que el seu partit va tenir la mala pensada, el juliol del 2008, nomenar-la presidenta del PP català.
 
¿Com pot dirigir un partit polític, una dona que actua amb tanta prepotència i fa servir un parlar sempre amenaçador?
¿Com pot estar al davant d'un partit polític, una dona que eludeix la compareixença per a donar explicacions a la Comissió d'Afers Institucionals?
S'excusa dient que no té cap obligació d'asseure's davant dels altres partits, per a respondre preguntes sobre l'afer de Mètode'3 i les escoltes al restaurant La Camarga. En aquestes cadires de la comissió s'han assegut banquers que tot i que trobant estrany que els citessin, ho van fer rebent tota mena de retrets i també alguns insults. Preguntaria a l'Alícia Sánchez Camacho: tots els citats tenien obligació de presentar-se? Però ho van fer.
Ella,com a diputada del Parlament de Catalunya, crec tenia l'obligació de presentar-se. O té moltes coses per amagar? O té por que l'insultin?  O no sap com sortir-se'n de tot l'embolic que ella mateixa, junt amb la connivència d'algú, ha maquinat per a un fi determinat? La seva fatxenderia ha fet deixar buida la cadira, que tots vam veure com fotografiaven els mitjans de comunicació allí presents.
Crec, que la cadira buida significa la buidor del seu missatge, i de les seves paraules dites sempre amb altivesa i arrogància, i també un voler desentendre's de les seves obligacions com a diputada i senadora. Llavors que hi fa asseguda en un escó del Parlament de Catalunya?

De la mateixa manera que en un article meu del mes de novembre passat en aquest diari, preguntava al president del Parlament Europeu, Sr. Martin Schulz, com consentia tenir assegut en una de les vicepresidències del Parlament que presideix, al nefast Vidal Quadras, personatge antidemocràtic, ignominiós, rancorós, impresentable i atiador de l'odi cap al poble català (que encara que en renegui és el seu), també en aquest article d'avui preguntaria directament a l'Alícia S. Camacho (atorgant-li els mateixos adjectius fets servir per al seu excompany de partit), com té la cara de presidir un partit-suposadament democràtic- i ocupar un escó al nostre Parlament  havent dit durant aquests cinc anys i mig de presidenta del PP, les bajanades, ximpleries i insults que arribat a pronunciar contra altres diputats, contra el nostre President i contra el seu poble, que malgrat la seva fòbia, són els seus companys del Parlament, és el seu President i és el seu poble.
 
¿Com pot una presidenta d'un grup parlamentari, que presumeix  ser un partit democràtic, comparar el “patiment” del seu partit a Catalunya per culpa del moviment independentista, amb el patiment viscut pel seu partit al País Basc per culpa de l'ETA?
No deu saber l'Alícia S. Camacho que vergonya és una cosa que deshonra, puix del contrari no hauria pronunciat aquestes paraules. Què potser ha mort a Catalunya algun militant del seu partit, per culpa de l'independentisme? També, pot ser que no sàpiga l'existència als diccionaris d'aquestes dues paraules: vergonya i honradesa. O bé, que tot plegat s'ho passi per l'arc de triomf.
 
És clar que no ens ha d'estranyar l'actuació de la presidenta del PP català, amb els mestres que té escampats dins del seu partit arreu de les diferents autonomies. Fa uns dies la Cospedal, va comparar el govern de Catalunya amb la manera de fer del nazisme.
Aquestes dues comparacions, de l'Alícia i la Cospedal, ho diuen tot del PP. Comparacions grosseres i fetes amb tota la ignorància i mala llet d'uns polítics, plens de maldat i menyspreant sense cap mena de vergonya, les víctimes d'ETA i les víctimes del nazisme.
 No escric el que penso d'aquestes dues senyores puix no m'agrada ofendre a ningú, cosa que elles dues junt amb molta gent del PP estan fent contínuament contra els catalans, ofendre i insultar dia sí i dia també. I d'això en diuen un partit democràtic?