Dimecres, 7 de desembre de 2022 - Edició 1594
La República

Prejubilacions i Seguretat Social

Sovint hem sentit veus preocupades, des de l’Administració sobretot, sobre els comptes de la Seguretat Social, la viabilitat del sistema, el punt de col·lapse… En principi sembla del tot legítim […]

Isabel Pallarès 10/05/2007

Sovint hem sentit veus preocupades, des de l’Administració sobretot, sobre els comptes de la Seguretat Social, la viabilitat del sistema, el punt de col·lapse… En principi sembla del tot legítim i lògic, però hi ha factors per pensar que no s’hi juga del tot net, un dels quals és el de les pre-jubilacions.

Aquestes sovint s’utilitzen fora de la seva lògica inicial, per donar un baló d’oxigen a empreses amb problemes de viabilitat per tal de garantir-ne la continuïtat i per així mantenir els llocs de treball fins on sigui possible. Vist així, i des del punt de vista dels comptes de la Seguretat Social, té sentit, compleix la finalitat del sistema de garanties i manté les cotitzacions dels qui treballin a l’empresa.

El problema apareix quan del que es tracta és de millorar la posició de competitivitat de l’empresa “traient lastre”, traient-se de sobre personal amb nivells salarials alts i deixant les places sense cobrir (externalitzant, subcontractant…) o cobrint-les amb personal de molt menor nivell salarial. En aquest escenari, el que es fa és repercutir a la Seguretat Social, que és de tots, un major nivell de beneficis a repartir quan toqui, entre uns pocs. I, curiosament, els propagandistes del neo-liberalisme (de l’Administració o de l’empresa privada) fan mutis.

En definitiva, estem davant d’interessos creuats: qui pot acollir-se a aquestes situacions són empreses importants amb fortes vinculacions amb el món polític i de l’Administració i, per tant, es passa de puntetes i es dirigeix l’artilleria contra aquell que potser abusa de les baixes, o s’és molt rigorosos amb les prestacions d’invalidesa. Per aquests, la caixa de la Seguretat Social no és el manà del cel.