Bufen vents de canvi a Europa. Havent tocat fons, Grècia ha decidit treure del poder al bipartidisme gairebé entre famílies que porta quatre dècades governant el país. I ho fet amb la figura d’Alexis Tsipras (Syriza). A l’espera d'una possible majoria absoluta que balla a mig escrutini, Syriza ha de portar el país a una revolució que pot provocar un efecte dòmino a la Unió Europea. Catalunya inclosa? Com a territori que viu l’agror de la crisi com el que més, la ciutadania també busca el trencament, però hi conflueixen dos moviments que… Seran compatibles?
La victòria de Tsipras arriba a vuit mesos de les eleccions catalanes, i deu de les espanyoles. Això vol dir que ja s’haurà pogut veure quina és la deriva de Syriza. Si compleix amb el que promet, es comencen a donar símptomes de reacció grega i la UE comença a renegociar deutes i a donar el vist-i-plau a la política anti-austeritat del partit de Tsipras, el PP ja pot començar a tremolar a les eleccions generals. L’embranzida hel·lènica podria portar un impuls a Podemos cap a La Moncloa.
Això també tindria un impacte a Catalunya, que dos mesos abans podria notar els primers efectes del creixement del partit de Pablo Iglesias. Tot i ser gairebé impossible que arribin a governar –ni és el seu objectiu principal, ni tampoc hi ha un cap visible d’envergadura al Principat-, podrien esgarriar els plans als partits independentistes, que busquen una majoria absoluta per legitimar el procés, així que el Principat es quedaria sense cap de les dues revolucions i hauria de restar a l’espera de Pablo Iglesias, que tindria molta feina abans que satisfer Catalunya amb un referèndum impopular a la resta de l’Estat. I menys, si CiU i ERC no sumessin junts. És més, sense una majoria de dos terços –suficient per canviar la Constitució-, atorgaran el dret a decidir però no podran optar a canviar la Carta Magna? Impossible.
Un pacte a la basca PSOE i PP per evitar el govern Podemos encara seria pitjor per Catalunya, ja que formarien un bloc anti-independència tan sòlid com de costum. Una majoria independentista al Parlament i un Podemos dirigint Espanya amb majoria folgada tampoc seria la panacea, ja que el partit anti-establishment barreja el debat sobre la creació d’un Estat amb les misèries de la família Pujol i titlla CiU de ‘casta’. I a la ‘casta’, la vol fora, així que no hi pactarà. Com sempre, a mercè de Madrid, les decepcions arribarien.
Com que ICV és conscient de possible efecte Syriza, ha estat ràpida com la llum aquest diumenge per cridar a “confluir” entre forces de l’esquerra alternativa per repetir la fita de del nou partit grec. Els qui fa escassos mesos reivindicaven com ningú la unitat dels partits pel dret a decidir, ara ho fan amb els de l’esquerra alternativa. Nedar a dues aigües submergint-se en la indefinició perpètua els està enfonsant, i passaran tot l’any buscant algú que els rescati. No ho tindran fàcil, però.
D’altra banda, Syriza també podria fracassar, l’aventura de Pablo Iglesias podria grinyolar i podrien ressorgir IU i UPyD, però amb un PSOE o PP encara es mantindrien. Cap via de pacte, de nou. L’únic escenari plausible que podria beneficiar el sobiranisme és que Syriza comenci a crear complicitats a Espanya però no prou com per evitar la majoria independentista al Parlament, i tampoc com perquè Pablo Iglesias arrasés a Madrid. Un escenari de multipartidisme amb dificultat per formar govern, un executiu dèbil o un escenari de repetició de comicis, seria propici per una revolució catalana.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés