Edició 2094

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 19 de abril del 2024
Edició 2094

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 19 de abril del 2024

Portes obertes a un nou transvasament de l’Ebre?

|

- Publicitat -
El govern de Madrid s’ha proposat endreçar i treure llustre a la Conca de l’Ebre i qui sap, posats a fer, potser ens la ‘tuneja’ i tot. Es veu que estàvem sumits en el caos i vivíem en pecat, però això últim ho hauran de demostrar. És a dir, que el Ministerio i la Confederación Hidrográfica del Ebro (CHE) estan elaborant un mini-yo del tan famós Plan Hidrológico Nacional (PHN) que ara es diu Pla de la Conca de l’Ebre.

Punt de partida. El PSOE mai ha tancat la porta als transvasaments, amb la coletilla de què siguin econòmica i mediambientalment viables, tot i que de moment se l’ha de lloar per haver abortat el PHN del PP(condicionat a fer-ho per ERC si volia governar a la Moncloa).

Punt segon. La Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre va aprovar un cabal ecològic de 9.691 hm3 de mitjana, en sessió presidida pel Conseller de Medi Ambient de la Generalitat i el Secretari d’Estat de Biodiversitat. El setembre de 2007 el Parlament de Catalunya assumia aquest cabal ecològic i s’instava el Govern de la Generalitat a defensar-lo davant l’Estat.

Publicitat

Punt tercer. En tot aquest temps, les mesures aprovades per combatre la regressió i la salinització del Delta de l’Ebre no s’han dut a terme per l’estat espanyol. El Pla de Protecció del Delta de l’Ebre (PIPDE) es troba en stand-by, amb centenars de milions d’euros en inversions aturats. No diguem els treballs de descontaminació de l’embassament de Flix. Avui perquè l’aigua és freda, avui perquè un peix amb tres ulls m’ha mirat malament… ho anem deixant passar, que si fotem la pota el poti-poti que correrà Ebre avall pot fer més fredat que pudor! El que no s’atura mentrestant, per suposat, són les noves concessions per a l’us d’aigua.

 Ara el Ministerio reuneix a Casp els Ajuntaments de les Terres de l’Ebre en una “taula de participació” per posar sobre la taula el Pla de Conca de l’Ebre. Irònicament, no es convoca 2 dels municipis més afectats per riuades i inundacions, Miravet i Benifallet.

Tot plegat no deixa de ser un acte de cortesia a veure si cola amb vaselina donat que el Secretari d’Estat per al Medi Ambient, Josep Puxeu, solta a tort i a dret que això del cabal ambiental no va amb ell (no li deu conjuntar amb el Pla de Conca). Que no és assumible si abans no es tenen en compte tots els usos de l’aigua que es tenen al llarg del recorregut de l’Ebre. Això ve a dir què, del que sobri, ja farem.

Doncs ha de ser tot el contrari. Si no es posa un límit, no hi haurà límits. I al crit de “agua para todos” Múrcia i Almeria es fregaran les mans i els peus mentre difonen fins la sacietat aquella imatge idíl·lica de l’Ebre al seu pas per Amposta, ample com un mar, però d’on 7 dels seus 8 metres de profunditat són aigua salada que penetra de la Mediterrània mentre 15 quilòmetres amunt, a Tortosa, es pot travessar el riu caminant.

Si aquest Pla de la Conca de l’Ebre no vol ser un pas enrere en la planificació hídrica estatal i un menyspreu a la gent de les Terres de l’Ebre i a la Comissió per a la Sostenibilitat, hauria de fer constar el cabal ecològic aprovat per la Comissió (que recordem inclou representació de l’Estat), és a dir, posar un límit. Tenir en compte i vetllar per la qualitat de les aigües. Contemplar que l’aigua de l’Ebre no servirà a usos fora de la seva conca, com cantàvem a l’Ebre: l’aigua, per l’Ebre baixa i per l’Ebre ha de baixar. Per últim, que la possible navegabilitat del riu s’ha d’adaptar al riu i no el riu a la navegabilitat,

En canvi, si Pla de Conca que planteja l’Estat i el PSOE atempta contra la salut del riu i la supervivència física del propi Delta, i per tant a la vida i economia dels seus habitants i d’una part del poble i dels interessos de Catalunya, per coherència, per amor a la terra, per dignitat, la gent de les Terres de l’Ebre (i suposo que amb la complicitat i suport que ja vàrem rebre de tants altres indrets de Catalunya o l’Aragó) potser haurem de desempolsar el kit del manifestant i tornar a marcar la passarel•la mediàtica i política catalana, estatal i europea removent cel i terra perquè LO RIU ÉS VIDA.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut