Les polítiques de mitificació del capitalisme salvatge i antihumanitari, així com la destrucció paulatina d’una legislació social per tal de barrar el pas a tot estat del benestar mínim; des de l'anihilació de la negociació col•lectiva fins a la reducció de la sanitat i l’ensenyament públic i la incentivació de la precarietat laboral tipus segle XIX, (sota la careta de la flexibilitat i la modernitat), estan portant molta pobresa, exasperació i xenofòbia a la nostra estimada Europa.
Potser ja seria hora, que els responsables polítics i els líders mediàtics, deixin de creure que les condicions de vida i de treball milloren autonòmicament, com per art de màgia; perquè ara a Europa, en el seu conjunt, per culpa d’aquestes ideologies – economicistes i regressives importades de les escoles de negocis i les universitats ultradretanes dels Estats Units – la majoria de la població viu molt pitjor que abans de la caiguda del mur de Berlin.
