Diumenge, 26 de setembre de 2021 - Edició 1158
La República

Política, futbol i la Brunete: ‘que la xupin, que la segueixin xupant’

D’aquesta gràfica i expressiva manera saludava el pibe Maradona a tota la premsa argentina després que l’albiceleste es classifiqués per a la fase final del gran business Fifa 2010 a Sud-àfrica. Si el […]

Rival Petit
Rival Petit 20/10/2009
D’aquesta gràfica i expressiva manera saludava el pibe Maradona a tota la premsa argentina després que l’albiceleste es classifiqués per a la fase final del gran business Fifa 2010 a Sud-àfrica. Si el tercer millor jugador de la història -després de Cruyff i Messi– hagués de tractar habitualment amb la Brunete, no en tindria prou amb un “que la chupen”,  ”a mamarla”  o que ”la sigan mamando”. Segurament necessitaria un repertori d’insults gairebé tan ampli com el que podem trobar en aquest enllaç a tots els insults catalans.

Rival Petit no tenim la sort del Pelusa i -per raons òbvies de proximitat- no podem evitar el constant bombardeig brunètic ni el seu efecte multiplicador quan coincideix amb les obligades aturades lligueres. Aturades que, no només alimenten el perillós virus Fifa, sinó que amplifiquen -i de quina manera- tota la bilis que destil·la la caverna a l’hora de confabular-se per anar esquitxant merda sobre el president Laporta amb aquell argument tan suat de no barrejar política i futbol. I amb el plus afegit -aquesta setmana- de les polèmiques amb l’anxovaire de Cantàbria i amb el col.laborador de Marca i president de la Junta de Extremadura, el senyor Fernández y Varra. Però sobretot sobretot, amb l’aniversari de l’afusellament del President Companys i la participació d’en Jan Laporta a la marxa de torxes al castell de Montjuïc.

Han passat seixanta nou anys des de l’afusellament de Companys, dels quals més de trenta en democràcia, i ni tan sols el supermegajutge-estrella s’ha dignat iniciar els tràmits per anular una de les salvatjades més grans de la dictadura franquista. Oblit potser disculpable si considerem la intensiva dedicació del referit jutge -ara acusat de prevaricació- en la instauració del mobbing judicial contra l’esquerra abertzale. Esperem que ara que el conglomerat ppsoe ha alliberat la justícia espanyola de la jurisdicció universal, no sigui un inconvenient més a l’hora de rehabilitar la figura de Lluís Companys,  i de passada la memòria -que no se’ns oblidi- del president del Barça, Josep Suñol Garriga, afusellat directament pel franquisme, sense ni la farsa d’un consell de guerra sumaríssim.

Marxa de torxes dèiem, que fa més de 20 anys que se celebra i que cada any convida una personalitat de la societat civil catalana. La presència del convidat d’aquest any, Jan Laporta, ha desfermat la ira brunètica generant titulars com ara ”Laporta llama a la insurrección” “Laporta llama a los catalanes a la revolución”. i denunciant enèrgicament la  barreja de política i esport que caracteritza al president blaugrana. Barreja, d’altra banda, que mai faria, per exemple, el ser superior,  un cop recuperat dels deutes de la Operación Reformista, ni la ministra flureru Chacon quan equipara roja i fuerzas armadas per compartir principios y mostrar los mejores valores de la sociedad. I que dir de la ÑBA o del president del Sevilla, del Lendoiro o del gran basar de la llotja kink size del Santiago Bernabeu.  Doncs això: ells mai no ho farien, mai barrejarien política i esport.

La guerra bruta contra Laporta va més enllà de les estrictes fronteres de la caverna imperant i la no-barreja de política i esport ens ha portat el vergonyant espectacle de veure qui la deia més grossa a l’hora de pronosticar els resultats de la reunió de la junta directiva del Barça del passat dia 16 d’octubre, on el seguiment fet per tv3 (la suya) seria motiu més que suficient com per destituir de manera fulminant tota la redacció d’esports de la cadena i condemnar-los durant sis mesos a veure els partits sencers de l’Espanyol al nou estadi mini-bernabeu. O la reacció del Periódico davant la ratificació unànime del Director General, publicant titulars tendenciosos sobre el seu sou malgrat la clara i contundent roda de premsa del president Laporta i del propi Joan Oliver, el qual, dit sigui de passada, va tenir la gosadia d’iniciar el plet que ha permès recuperar més de 31 milions d’euros per al Barça i contribuir una mica més a la lenta agonia de l’imperi Prisa. Imperi al que molts de vosaltres -n’estic segur- us agradaria poder-los dedicar un bon: “a mamarla”.

Ens trobem davant del Barça més català i més universal de la història, amb més socis que mai i amb milions de seguidors incondicionals per tots els continents. Seguidors que respecten els orígens de Més Que Un Club – More Than A Club i no en qüestionen la seva catalanitat. I tot això en contrast amb uns quants milers de seguidors espanyols que s’entesten en voler veure un Barça espanyolitzat i renunciant a les seves senyes d’identitat. Seguidors que utilitzen el xantatge moral i ens ‘avisen’ que si no ens portem bé ens faran mals arbitratges i perdrem simpaties per tota la península. No necessitem ni ens fan falta aquesta classe de barcelonistes. Que respectin la catalanitat del Barça de la mateixa manera que el Barça no qüestiona l’espanyolitat del Maligne ni l’espanyolitat del Ser Superior. Cas contrari…que la chupen, que la sigan chupando.

Aquesta setmana -a manera de portada- penjarem la imatge d’una notícia de la pàgina www.3cat24.cat com a exemple de manca de rigor i dubtosa professionalitat per a escarni i vergonya dels professionals de la Corpo.

Signat: Urdin-Gorria

oliver i tv3