BARÇA- BAYERN 4-0
Fa poc parlava el camarada Ròdia del circuit tancat de la història. Abans del partit d’anada dels quarts de final de la Champions, Laporta va fer un dinar en un lloc king-size amb Rumennigge, Cruyff i Beckenbauer. És important tenir-ho en compte. Sobretot, quan no fa ni un any que els residus nunyistes, ressucitats i en coalició amb el sandrisme, van estar a punt de reeixir en el seu intent d’enfonsar, un cop més, més que un club en la mediocritat. No cal recordar a on va conduïr l’anti-cruyffisme el Barça l’última vegada que en va tenir ocasió. De fet, si l’advocat de Déu no els hagués parat els peus, ahir el president del Barça hagués dinat en un restaurant xinès amb una vella glòria del futbol polonès per preparar els 23467ens de final de la UEFA.
Però no. Amb fidelitat a l’estil marcat per Déu al camp, a la llotja, a la banqueta i a la Masia, Més Que Un Club posa un peu a semi-finals de la Champions amb una primera part més definitiva que remodelar un govern per ficar-hi un Chaves, un Pepiño i una guionista del filo-feixista Cuéntame. En l’apartat futbolístic, destacarem un parell de fets: el primer davanter que va ensenyar el camí -i el camí ahir era buscar l’esquena als defenses bavaresos, que tenen menys cintura que un tertulià canyí- fou Henry; la majoria de les poques errades de l’equip culé es va donar al mig del camp, fet que pot tenir funestes conseqüències contra equips amb centre-campistes més capaços que els bavaresos.
LIVERPOOL- CHELSEA 1-3
Sí, ho sabíem. Els periodistes nacionals de la nació de Madrid van passar de l’Anfield-y-qué a presentar un promig de 2.300 fitxatges diaris de Florentino Pérez mentre donaven per fet que el Liverpool era un equip imbatible, sense parangó, en fi: galàctic. Tanmateix, un Chelsea justet, però alleujat després d’haver-se tret del damunt el llast d’Scolari, li va donar a Benítez la seva pròpia medecina, i dos gols a pilota aturada i un contra-atac deixen els londinencs amb un peu a semi-finals i la premsa espanyola, un cop més, mereixent el judici final. Com a estadística entranyable, el porter que alguns periodistes esportius barcelonins venen que hauria d’ocupar el lloc del que li va salvar una final de la Champions al Barça, va rebre tres gols a casa comptant amb una defensa que, en fi, no és de les pitjors d’Europa.
VILA-REAL- ARSENAL 1-1
Empat a poc al Madrigal on un Arsenal superior va aprofitar la baixa de Cazorla per fer un bon resultat que deixa les coses als Germans de la Pampa més difícils que escoltar sense proferir insults a portaveus del PSC o IC parlar de federalisme. Menció especial per la narració d’Antena Trash, segons la qual el gol dels anglesos, aconseguit després de controlar una pilota a l’àrea i clavar-la amb una tisora impressionant, va ser un mèrit exclusiu de la passada de Sex Fàbregas. Si a aquest fet li afegim que van obrir el telenotícies del migdia següent -sí, el de la prèvia del Barça-Bayern- amb unes importants declaracions de Guti, arribem a optimistes conclusions sobre el futur de la humanitat o, com a mínim, dels borbons, que podrien tenir llocs de treball d’acord amb les seves capacitats intel·lectuals per aquí si mai, per alguna casualitat, es cola una mica de democràcia per aquí.
MANCHESTER- PORTO 2-2
Els dragons portugesos es presenten a Old Trafford i demostren que, en efecte, no hi ha rival petit, aconseguint un meritori empat i confirmant que, contra el que diuen les aparences, són un tros d’equip per bé que, en coherència amb la tradició lusa, estan mancats d’un davanter que les clavi. El fet que uns portugesos facin aquest paper mentre els italians s’entretenen amb terratrèmols podria voler dir que sí, que finalment en Berlusconi ho està aconseguint, i que és possible que, tal i com somià el Duce, Itàlia s’integri en un estat amb territoris a ambdues ribes del mediterrani. Ara bé, aguantar-li 90 minuts al United, dirigit pel que avui és el millor entrenador del continent, que ve de guanyar una Champions i d’aguantar amb autoritat les escomeses dels seus rivals a la Premier, encara que sigui a casa, són paraules majors.
____________________
Per últim, el RP té l’inmens plaer d’anunciar que la nostra lluita per la dominació del món farà la propera setmana un nou pas, conforme un nou fitxatge s’incorporarà a la causa.
Signat: Popota, en absència del de la 13, probablement enfeinat pregant perquè una de les rèpliques dels terratrèmols, a poder ser amb gradació màxima, tingui epicentre a la projecció vertical del punt exacte en què es troba situada la tassa del WC de Sa Santetat.
