Dilluns, 25 de maig de 2020 - Edició 669
La República

Podemos: un partit espanyol més

A un any de les eleccions espanyoles, Pablo Iglesias no perd el temps i es dedica a fer campanya electoral a Barcelona. I tot i presentar-se com el Messies de la nova Espanya, […]

El Dietari del Procés
El Dietari del Procés 21/12/2014

A un any de les eleccions espanyoles, Pablo Iglesias no perd el temps i es dedica a fer campanya electoral a Barcelona. I tot i presentar-se com el Messies de la nova Espanya, ho fa de la manera més clàssica: intentant aixafar els seus adversaris. Des del PP fins la CUP, passant per Merkel, Pujol, Mas i l'independentisme en general. Podemos és conscient que en el panorama català, l'únic partit que li pot disputar l'hegemonia en el discurs antiestablishment són els cupaires. Per això el seu líder els ha llançat un míssil al partit que representa David Fernàndez: “No em veureu fent una abraçada ni a Rajoy ni a Mas”. Just després diu que el partit no és ell, sinó el poble. Que ningú s'enganyi: tenen molts principis, però un discurs tan destructiu com tots els altres, sense distingir. Podem és un partit més, que es vol imposar a la resta a qualsevol preu. 

Prova d'això és que faci campanya per fer front a l'independentisme. Aquest diumenge a la Vall d'Hebron ha barrejat sobiranisme amb Jordi Pujol i la corrupció, i ha afirmat estar d'acord amb el dret a decidir, però dret a decidir-ho tot. Dos arguments que ens ens són familiars, provinents de formacions que rebutgen la plena sobirania catalana. La representant de Podem a Catalunya Gemma Ubasart ha carregat contra aquells que volen plebiscitàries: “l'únic que trobaran és el plebisicit de fer-los fora a ells, i a les seves polítiques d'austeritat”. Ja sap Podem que Mas no està sol en la idea d'organitzar unes eleccions que serveixin de referèndum d'independència? L'ANC ha demanat aquest mateix diumenge que es convoquin uns comicis de caràcter plebiscitari abans de finals de gener. I l'ANC no és només Carme Forcadell. Parlar de tot el procés focalitzant-lo en una persona, un altre argument familiar.  

Tot i que Iglesias ha parlat de bastir ponts entre Catalunya i Espanya i de comparar la independència amb aixecar murs, diu que si s'obre un procés constituent es podrà discutir de tot. Ens l'hem de creure? Algú creu que serà dialogant i transigent havent escoltat el seu discurs d'avui? Permetrà un referèndum d'autodeterminació català havent donat a entendre que l'independentisme també és establishment? De moment, no ho ha dit. El nou partit no és el primer que intenta esperançar Catalunya amb una nova Espanya que els afavorirà, perquè com ha recordat avui a Twitter Eduard Voltas, no abraçarà Mas, però ja ha abraçat Villarejo o Garzón.  

Potser el discurs de la casta política totalment aliena a la ciutadania ven a l'Estat, perquè la gent està més lluny que mai dels partits. Els catalans, però, després de passar per la mateixa situació de desorientació dels espanyols, ja fa un parell d'anys que donen un vot de confiança a les formacions sobiranistes per un projecte que no és complementari al de Iglesias. Com a mínim, compartint estat. El Principat serà la pedra a la sabata de Podem, que si es presenta al Parlament i treu representants, tindrà un problema més que una alegria. En les votacions difícils, haurem d'aguantar les incongruències d'un segon 'partit titella', governat de facto des de Madrid, com el PSC? Quina mandra. 

Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014

 

Relacionats