- Publicitat -
Un dels problemes més greus de la societat catalana actual, bombardejada per la precarietat i l’augment espectacular de l’atur, és la lluita irracional pels serveis públics ( socials ) entre la població autòctona pobre i la població immigrant . Aquesta és una qüestió molt delicada que cal evitar si volem mantenir uns mínims de cohesió social a casa nostra . Cal tenir sempre en compte que, ara i aquí, el problema de debò és la pobresa.
De fet, un dels punts importants del Pacte Nacional per a la Immigració diu específicament que cal evitar la competència pels serveis socials. Aquest és un apartat en què cal molta pedagogia .És més, si les coses no es fan com cal, indirectament , s’està fomentant el racisme i la xenofòbia ( aquells insidiosos comentaris de carrer que tot s’ho queden els immigrants) en amplies capes de la població que no són necessàriament d’extrema dreta . Lògicament, també ha d’existir més rigor : un control més acurat en la destinació de les ajudes socials i que l’assistència social vagi vinculada a la integració de debò; és a dir, a un, autèntic, arrelament laboral i sociolingüístic .
Publicitat
