L'ensopegada al Celtic Park contra els germans scots de Glasgow a la darrera jornada de Champions ha desfermat, per enèsima vegada, el recurrent debat protagonitzat pel ranci i tronat nunyisme tribunero sobre la conveniència o no de disposar d’un pla B així que les defenses contràries esdevinguin infranquejables, el gol a favor es faci pregar o fins i tot calgui remuntar algun desgraciat gol en contra en alguna jugada desafortunada i/o a pilota parada. Més de vint-i-quatre anys han passat des de l’adveniment del cruyffisme-leninisme i no deixa de ser lamentable que un bon grapat d’incompetents periodistes i tertulians de recargolada mentalitat neonunyista, pul·lulin impunement per redaccions i estudis de la caverna nostrada tot generant absurdes polèmiques i demostrant la seva incapacitat per entendre mínimament com funciona això del futbol. S’ha explicat i s’ha demostrat del dret i del revés. Els Johan, Txiki, Frank i Pep no s’han cansat de fer pedagogia, i ara és en Tito Vilanova qui cada setmana ha d’anar explicant tota mena d’obvietats. Som la referència futbolística mundial i aquesta colla d’impresentables, lluny de gaudir-ho i valorar-ho com cal, no paren de fotre la tabarra dia sí i altre també.
Això dels plans B sembla que es portarà molt aquesta temporada. Segur que serà un tema recurrent en la campanya electoral recent començada i tindrà continuïtat després del 25N més enllà de qui guanyi les eleccions i de quines majories parlamentàries se’n derivin. Referèndum autoritzat? Referèndum il·legal? Consulta legal? Consulta tolerada? Proclamació al Parlament? Els escenaris possibles són diversos i tots porten implícit un Pla B alternatiu. Escenaris diversos que poden donar poc o molt de joc en funció de si CiU guanya les eleccions amb majoria absoluta o relativa. Detall no menor, doncs una majoria absoluta deixaria les mans lliures per ser més o menys bel·ligerants a l’hora de pretendre tirar endavant un referèndum amb cara i ulls o bé limitar-se a posar en pràctica el pla B que el candidat Mas ha revelat a Brussel·les davant l’auditori del think tank “Friends of Europe” anunciant que si Espanya no permet un referèndum ni una consulta, no descarta convocar unes noves eleccions que tindrien caràcter plebiscitari. Digueu-me malpensat, però jo, que segueixo desconfiant de Convergència, gens m’estranyaria que una victòria de CiU amb majoria absoluta servís per anar marejant la perdiu un parell d’anys més -ara referèndum ara consulta- per acabar convocant novament unes eleccions anticipades amb un programa/consultaplebiscitària suficientment ambigu com per poder seguir tocant el violí una bona temporada més.
Aquest cap de setmana hem assistit a la materialització de dos sonats plans B: 1)El de la candidatura sansata i fadaralista del nou PSC d’en Patxi Navarro com a conseqüència del creixent nerviosisme generat per les enquestes que pronostiquen el seu espectacular enfonsament. Només així s’explicaria una estratègia que semblaria dissenyada pels seus pitjors enemics. La reaparició del compañero Zapatero i el míting incendiari del franjolí Marcel·lí. Tot una aposta segura per incrementar considerablement els negatius resultats que anticipen els sondejos electorals. 2)La tan esperada aposta del Rommel de Setúbal per la masia fàbrica merengue a l’hora d’afrontar els darrers minuts al camp del Llevant cansat com estava de veure com l’àrbitre madridista per excel·lència, el successor de Diaz Vega i fundador de penyes merengues, el gominas Muñiz Fernández, era incapaç de resoldre, malgrat els seus esforços, un partit que s’havia posat costa amunt.
Els que porten temps tirant de Pla B, just ara que s’acaba el termini per votar al guanyador de la pilota d’or, no són altres que els de la caverna d’allà que, convençuts que els arguments estrictament futbolístics son clarament inequívocs i no deixen ni el més mínim marge de dubte en favor del Leo Messi, no ha dubtat en utilitzar tota mena de desqualificacions i mala praxis periodística amb l’objectiu de desprestigiar la imatge del millor jugador de la història. Que si dòping, que si escopinades, que si pilotades, etc. etc. A tall d’exemple un petit fragment d’un dels editorials de la mujer barbuda: Messi es visto como un buen chaval que si escupe a Duda, da un balonazo a un espectador del Bernabéu o humilla en público a Villa es por deslices disculpables (¡?). Y todo eso, claro, pesa al elegir el Balón de Oro.
Qui potser també opti per un pla B sigui el nostre president Sandrusku i prengui en consideració la nostra proposta de la setmana passada de contractar un grup de Cheer Leaders com alternativa a la frustrada creació de la Grada Jove. La nostra tesis era que els hereus del Boixos Nois tenien agafat pels dallonses al nostre president i a la seva directiva, però llegint aquest article del gran Kantinu -que és qui més en sap d’aquest tema- sembla que seria el propi Rosell qui hauria decidit enterrar definitivament el projecte.
Del que no sabem si d’un pla B es tractava és el viatge del matrimoni Aznar-Botella a un hotel de luxe portuguès ara que semblen confirmar-se les relacions extramatrimonials de l'ex president del govern. L’actual líder de la FAES seria un dels vuit possibles pares, segons aquest article, del fill de la ex-ministra francesa Rachida Dati.
Curiós el cas dels pericos de Can Ràbia que podrien aplicar una variant de pla B també conegut com a pla segona B, doncs amb la marxa que porten baixaran tan de pressa que se saltaran la lliga adelante per aterrar directament a la segona B.
De la portada de l’ABC amb la Duquesa i del fitxatge del Yoyas pels Ciudadanos, segur que no es tracta de cap pla B. Només es tracta de fer por.
I sí, foten por!
Molta por!
