Diumenge, 26 de setembre de 2021 - Edició 1158
La República

Perque s’ha trencat el tripartit

iLes conseqüències d’aquella trencadissa, les estem patint en aquests moments, i mes que les tindrem de suportar si el T. Constitucional tomba lo que queda de l’estatut. No se que […]

Màrius Viella
Màrius Viella 11/06/2008

iLes conseqüències d’aquella trencadissa, les estem patint en aquests moments, i mes que les tindrem de suportar si el T. Constitucional tomba lo que queda de l’estatut. No se que hauria passat si ERC hagués votat que “no “ tal i com proposava Carod Rovira.
Màrius Viella 11-6-2008-06-11

Perquè s’ha trencat el tripartit

El tripartit s’ha trencat, gràcies a l’ incompliment de lleialtat per part del President del Govern de l’Estat Espanyol, ( Rodriguez Zapatero), del compromís que feu públicament d’acceptar l’estatut que sortís consensuat i aprovat del Parlament de Catalunya; també , gràcies a l’acord amb traïdora i nocturnitat , entre Artur Mas i Zapatero, amb la complicitat de Pasqual Maragall , per esmicolar ERC.

El Sr. Saura i el Sr. Boada , no fan altre cosa que remar a favor de vent, per poder continuar fent bullir l’olla, i conservar la cadira , per no tenir de seure a terra , que ja veurem quan de temps en gaudiran.

La coherència de Carod Rovira , es innegable, com també la de tots els defensors de l’estatut aprovat el 30-9-2005; però compta, que el fet de votar “no” en el referèndum,, es afavorir al PP , el qual no esgrimeix els mateixos arguments per el “no”, i que la seva majoria , pot ser contraproduent a l’hora de voler reprendre noves propostes d’estatut , amb el risc de que Catalunya es quedi amb l’estatut de 1979, amb un govern sense esquerres , i una dreta radical , amb mes fums al cap, i un PSC, amb els pantalons baixats fins als turmells, (clavies), per satisfer al PSOE , i a CIU , amb la conformitat d’anar rebent almoines ,mentres que Bono ,Rodriguez Ibarra i Chaves , continuaran mamant de la mamella grossa, tot i que Duran i Lleida, formi part de l’equip de “cuiners a Madrid, manipulant la maquinaria” , i els menús culinaris , i els “culi.lingüis”, donant per assolits els seus anhels.