Aquesta pregunta ha tingut diverses respostes per part dels economistes més prestigiosos del nostre país, però tots amb un mateix eix comú. És inconcebible que un estat és posicioni en una idea de corriol per un eix central que solament hi mouria un 4% de mercaderies per contra d’un 60% en el cas mediterrani.
Avui s’ha confirmat que l’UE – abans del proper dia 19, que és quant sortirem de totes les dubtes – ha prioritzat fins a Cartagena i, això és un principi d’una bona noticia i resolució final. Europa no és Espanya, per sort nostre. Haurem d’esperar que l’intenció d’espanya per seguir apostant per l’inútil eix central, no prosperi gens ni mica i, degut que per primer cop a la historia l’UE exigirà un tram vers un altre, – fent clares prioritats en els beneficis pel conjunt de la pròpia europa i dels seus membres – , desitgem que tot arribi finalment a bon port.
Com vaig dir fa unes setmanes, espanya és creu que viu en un regne, mentre catalunya viu a europa. Estem a tocar-hi de dits d’unes eleccions generals i el govern espanyol ja està fent els seus càlculs electorals i d’igual manera el futur govern. Per els socialistes, que tots son de caràcter centralista tot ha de passar per Madrid, com si fossin dignes hereus d’un rei de segles passats. També ha de passar-hi per Andalusia – feu fidedigne del PSOE des de temps immemorials -, que la volen recuperar, una vegada perduda quasi en la seva totalitat.
El país Valencià, és – i serà – del conjunt centralista espanyol dels populars i a ells els interessa tindre’n la parròquia d’Andalusia, Múrcia i principalment de València – feu del PP – ben contenta. Tot sigui, perquè l’impacte socio-econòmic que hi aportaria a Catalunya l’eix mediterrani quedi minvada fins a límits ridículs, – com ho volen també els socialistes – en les possibles demandes i aspiracions sobiranistes del poble català.
Les relacions Catalunya-Espanya, estan en el punt de fricció més àlgid de tota la historia. Un estat que solament pensa en clau política i no en clau econòmica, ha de ser deslegitimat en la seva totalitat. Les reunions PSOE-PP per fer un front comú unionista-centralista, està donant els seus fruits. O creieu, que els hi agrada haver d’acceptar pagar-nos de les seves butxaques un tram ferroviari cabdal en el transport de mercaderies, si Catalunya s’independitza finalment d’espanya?
No estan històricament, socialment, mentalment ni econòmicament preparats per estar a Europa i això que des de el 1986, ja han passat molts anys d’aquesta democràcia espanyola. Estan acostumats a rebre molt sense moure’s de la seva cadira. Però, el que tenen – més – clar és que no ens pagaran gratuïtament la independència. Per sort nostre, és Europa qui ho decidirà el proper dia 19.
