Com sabreu ja fa força dies que en Iu Forn ja no escriu a la contra del “extingit” i referent a aquí a casa nostra com era el diari Avui, que a hores d’ara, ni tant sols serveix per rentar-se’n el cul. La crematòria o aniquilació sistemàtica dels diversos i diferents periodistes o articulistes catalans desacomplexats, (encara que m’importa ben poc el seu color polític, ja que almenys escriuen en la seva llengua i defensem cadascun a la seva manera el seu model de Catalunya) però, aquest genocidi esta completament dirigit i perpetrat pel Grup Hermes i la seva colla de Pilotes Escarransides que no tenen cap tipus de limit o ética. Ara al Setembre finalment i tal com s’apunta, per el dia desprès de les eleccions, un nou diari apareixerà a les nostres vides i n’estic segur que molts d’aquests actors indirectes defenestrats per alguns, tornaran a estar a la nostre vida publica i a omplir-nos de matins de rauxa i tardes de seny, llegint els seus articles d’autèntic valor periodístic i no com passa ara. D’altres assumptes, com la crida de Solidaritat Catalana tant a ERC, Reagrupament i d’altres forces, ja fa mes d’un any que en Sr. Carretero i els seus associats intenten fer, però, quan tot sembla que ja esta, surten els protagonismes dels primers mencionats, que han tingut tot aquest temps per treballar amb i per un patriotisme desacomplexat i no ho han fet. I ara ens toca a tots correr cap a ells cegament tant d’una banda com cap a l’altra. A mi, tant m’importa casar-me políticament amb el mateix diable, si s’assoleix l’independència, però ja ho diu la cançó: En Jan petit quan balla, balla, balla…I a mi que no m’agrada ballar, ja que el que més m’agrada es treballar i, que no amb deixin del tot i completament nu a mig ball. Encara, que el voldria de parella, no sigui cas que???