Amigues, amics, Timbaler del Palace, Camarada Ròdia:
Com és tradició, la Diada serveix per encetar la XI Temporada Triomfal del Rival Petit i marca el moment en què comença el futbol i acaben la pre-temporada i els articles perpetrats pel camarada Urdin-Gorria violant el conveni col·lectiu del Rival Petit que exigeix unes vacances més que necessàries, especialment pels encarregats del suplici consistent en veure tots i cadascun dels partits absurds i irrellevants de la lliga de les estrelles que el nacionalisme espanyol més intel·lectualment borbònic/ paralímpic usa com a argument contra la independència.
El resum de la pre-temporada ens deixa motius per l’esperança en els casos dels pericos i Cristiano, i la purga que, al més pur estil d’un sociata, s’ha endut per davant Xavi Torres de TV3. Quan ja comences a emprar aquests mètodes sicilians vol dir que ja et veus venir que coses com aqueses notícies del Brasil que la Llet Nostra diu que no existeixen no faran sinó engrandir-se com les deficiències cerebrals dels tarats desesperats que han fet el ridícul un any més amb el Premi Borboncito.
Acabat el resum futbolístic de l’estiu, anem a una Diada que es presenta amb una mani massiva de caràcter independentista, extrem negat per 8TV i TV3 en les seves falques, pel Timbaler del Palace o per la coalició Nou PSC-Nueva Rumasa, que per cert ha aprofitat l’Agost per depurar el que la premsa barcelonina anomena “sector catalanista del PSC” i que al Rival Petit és conegut com “sector que va deixar tirat Maragall per trincar cadires amb Montilla venent tot el que van poder i més” o també sector dels txarlins, en homenatge a l’ex-jugador i ex-entrenador blaugrana i la seva actuació homòloga en ser enviat a l’exili Johan Cruyff. Els organitzadors de la mani han decidit posar al capdavant la gentola d’Òmnium -sí, els que no van demanar el No a l’Estatut- i al Vila d’Abadal seguits dels Millets encapçalats pel Dioni de la Franja i diversos membres físics i anímics del cadàver del govern català, quebrat financera i políticament i en mans de dos bons amics de Catalunya com Montoro i Bañuelos. Darrera, doncs tota la resta enmig de les sanes crides a la unitat que ja vem sentir amb l’estafa de l’Estatut, que sentim en la boca de Sandro i la seva Llet Nostra i que vem sentir en boca del que quedava del tripartit el 10-J.
El Rival Petit es suma a totes les crides de la unitat. Més concretament, a la unitat popular que va impedir a una classe política incompetent i corrompuda capitalitzar la mani del 10-J. Igual que aleshores, cal recordar el que sabem i generosament ens van ensenyar els nostres polítics i tontulians durant el procés de l’Estatut negociant-se a sobre un i altre cop com porten fent des del nyap infecte i fallit del 78. En conseqüència, el millor és que aprofitem la Diada per expressar-los els nostres sentiments de forma pacífica i democràtica com vam fer amb l’anterior escollit pel tornisme sociovergent que també ens roba, i que si se’ns acosta algú, posem el Camarada Més+, per explicar-nos que cal donar un marge de confiança als nostres polítics, que cal recolzar el govern o qualsevol d’aquestes subnormalitats democràtiques pyongyangueres que no passen a les democràcies occidentals, el tractarem com un sociata del Baix Llobregat amb el que comparteix cultura democràtica. Com deia el poeta, al-loro-que-no-me-los-embauquen!
Apartat de consignes: No hi sou tots, falta el Millet!
Signat: Popota
