Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Perdoni, qui sóc jo?

|

- Publicitat -

Construïm el futur, amb les nostres mans dobleguem l’atzar. Forns de plaer, producció en sèrie de somnis.

 

Publicitat

Quan la tradició, aquell nexe que unia l’espiritualitat amb l’autoritat, va caure; el món trontollà. El sentit de les coses es va esfumar, el judici dels homes minvà; els costums com a únic nexe, ni llei ni justícia tingueren significat a partir d’aquell moment.

La societat moderna es va construir sobre la creença que els déus havien mort, que la potencialitat humana era capaç de doblegar a aquell malnat anomenat “destí” o “astúcia de la raó”; a la fi, la incertesa. L’atzar, menys virtuós que els seus predecessors, podia ser vençut per als que realment “s’han esforçat”. L’home per sobre dels elements.

 

En aquesta societat, que ha crescut sobre el “res absolut”, el viure comença amb els altres. L’individu crea un tot i, només és realment, amb la societat. El principi socràtic en què un només pot arribar a conviure amb els demès quan aprèn a conviure amb un mateix s’inverteix; l’home és social, per tant la societat és la meta.

La dualitat de l’home (el constat diàleg entre jo i jo mateix) que ens portava a entendre que estàvem connectats amb la pluralitat (del món humà) es perd. El meu Jo ja no condiciona la pluralitat, sinó que la societat modifica qui sóc. No “som” sinó “semblem”; les prioritats es modifiquen: la unió voluntària passa a ser adscripció incondicional.

La solitud es transfigura, perd la raó de ser; la consciència humana comença a degenerar.

 

L’autoritat com la voluntat social, i aquesta com un monstre de mil cares. L’espiritualitat com la creença vanitosa en l’home, un “tot” desposseït del “jo”. La tradició com la perdició de la humanitat, la incapacitat d’unir en la singularitat.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut