Edició 2701

Els Països Catalans al teu abast

Dimecres, 17 de desembre del 2025
Edició 2701

Els Països Catalans al teu abast

Dimecres, 17 de desembre del 2025

Per sempre més, Xirinacs

|

- Publicitat -

Feia dies que l’homenatge de Xirinacs al gran i fabulós Palau de la Música corria de boca en boca. Va sortir del no-res, i al cap de quatre dies, ningú sap on van anar a parar les entrades. Per sorpresa dels organitzadors, van volar en ben poques hores. Menys d’un dia per ser exactes. Una vegada més, Internet ha sigut la metro-plataforma de la informació. L’espectació doncs, era màxima.

Publicitat

Només arribar, l’ambient bullia pels voltants del Palau. He vist i m’he saludat amb un munt de cares conegudes. Els Obrint Pas estaven tot animats en el bar on he sopat abans d’entrar. Pertot hi havia la gent que calia esperar. Era el gran dia, i tot ha anat bé.

El conegut periodista Josep Puigbó ha obert l’homenatge dient ‘em declaro amic de Lluís Maria Xirinacs. […] Aquest acte d’avui és un acte públic que ha nascut de la base del poble. Però no el transmet cap mitjà de comunicació de Catalunya: ni la ràdio ni la televisió. Una constatació més que, malauradament, al nostre país, tenim mitjans oficials, però no públics’. Primer parlament, i la gent ja estava totalment entregada. No n’hi havia per menys…

L’homenatge ha transcorregut amb diversos parlaments, que eren enllaçats amb salutacions grabades en vídeo i actuacions musicals. Ha tocat en Joan Reig, At Versaris, Obrint Pas, Feliu Ventura, Aramateix, i fins a una esplèndida Maria del Mar Bonet cantant un emocionant ‘Què volen aquesta gent’. Tothom ha notat la pell de gallina en un moment o altra de la nit. Els Elècrica Dharma han tancat amb el seu estil incombusitble que recordava en Xirinacs. Perquè avui era el seu comiat, i tot estava una mica impregnat d’ell. Cada lletra, cada paraula…

La barreja de sensacions ha estat grandiosa. Feia temps que no m’emocionava d’aquesta manera.

I ja per acabar, un 10 pels organitzadors i per la gran producció de tot l’homenatge, que ha transcorregut amb lleugeresa i suavitat, enllaçant una cosa amb l’altra amb transicions molt ràpides. I el detall de n’Oriol Junqueras ha estat del tot emocionant. Tant com segur que ho estava el propi Oriol. Felicitats a tots!

Lluitem contra els grans quan siguem petits, i lluitem contra nosalres mateixos quan siguem grans

Publicitat

Opinió