Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Per què i què aniré a votar

|

- Publicitat -

Des del 27-S hem comès tants i tants errors que han aplanat el camí als nostres adversaris. En síntesi, hem demostrat que el país ja ha assolit una majoria de diputats independentistes, de fet, fins i tot més de 72 (si sumem alguns dels QWERTY), però encara falta aconseguir 68 diputats per als quals la independència sigui, de veritat, sense excuses, la primera prioritat. Pensàvem que ser independentista suposava prioritzar la independència, però no. Ha quedat clar. Hi ha encara molts independentistes per als quals un lideratge o una posició ideològica és més important que l'assoliment de l'Estat propi. Si uns i altres no canvien d'actitud en els propers mesos, simplement, l'independentisme haurà d'esperar el temps suficient per arribar a una nova majoria d'independentistes per als quals la independència sigui el primer. Ateses les circumstàncies, doncs, a manca d'aquesta majoria, la primera fase de la desconnexió està blocada. La Via Claver ha esdevingut impossible: no podem renunciar a l'espai que ens ofereixen les institucions espanyoles (per fer nosa) simplement perquè hem demostrat que no tenim encara una majoria de diputats que vulguin fer passes irreversibles en la creació d'un Estat propi.

Embarrancada la desconnexió i sense acord per a una abstenció electoral conjunta de tot l'independentisme (l'opció adequada si tinguéssim Govern i s'estigués aplicant la Declaració del passat 9-N), hi ha una pila de motius per acudir a les urnes. més enllà d'evitar la victòria del neolerrouxisme a Catalunya o d'assegurar, aixecant el llistó de la participació, la jubilació política del gran client del Palace. Per a mi, però, el principal, és que l'independentisme de base ha de protestar i exigir l'aplicació del resultat del 27-S. Des de l'establishment català, des de l'unicornisme federalista i des d'una part de l'independentisme que aquests dies ha pres el relleu del processisme en el seu afany per allargar la partida sense avançar en el procés constituent de la nova República, es fa un esforç enorme per esborrar la gran victòria de l'independentisme del passat 27-S (55% de Sí entre els 2/3 de ciutadans que es van voler definir en termes plebiscitaris). El motiu més important per anar demà a votar, doncs, és lluitar contra la Gran Estafa de la qual som víctimes des de fa dos mesos.

Publicitat

I a qui votar? Naturalment, mai, als qui estan protagonitzant l'operació de desmuntatge del 27-S, a base de renovar el clàssic miratge de les promeses impossibles de complir: sembla increïble, després del 78 i de l'”Apoyaré”, però encara hi ha dels nostres que hi volen caure. Aquests dos mesos hem viscut la cursa contrària a la que calia practicar: per comptes de córrer cadascú a cedir per assegurar la viabilitat del procés i l'aplicació del mandat democràtic rebut, hem patit amb vergonya una cursa per portar la negociació fins al darrer dia a base de pressing, regat curt i intent de mantenir al preu que sigui les posicions pròpies. A qui votar, doncs, demà? Poques vegades, de fa temps, ho havia tingut més clar que avui: a aquells que han estat més generosos, als qui més han cedit com a partit en tot plegat: en la negociació i en la conformació de la candidatura. És tan clar que no fa falta que us digui res més. I apa, que toca tornar a guanyar en defensa del 27-S… i això no es fa des del sofà de casa.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut