Diumenge, 9 d'agost de 2020 - Edició 745
La República

Per què has de votar aquest diumenge tot i ser independentista?

La campanya acaba aquest divendres a mitjanit i, tot i que els resultats a nivell espanyol són molt incerts, des de l’òptica catalana han estat les primers comicis al Congrés […]

El Dietari del Procés
El Dietari del Procés 18/12/2015

La campanya acaba aquest divendres a mitjanit i, tot i que els resultats a nivell espanyol són molt incerts, des de l’òptica catalana han estat les primers comicis al Congrés que han suscitat molt passotisme des de molts sectors de la societat: “Jo ja he desconnectat”, “a mi aquestes eleccions ja em són igual”, “jo ja sóc independent”, “què hi hem d’anar a fer a Madrid?”. Són només alguns dels comentaris de molts catalans que consideren que el resultat al Congrés és intranscendent pel futur del procés d’independència. I tenen raó. Però no anar a votar, com molta gent diu, no és la solució. S’ha d’anar a votar massivament. Per què?

En primer lloc, per complicar la governabilitat a Espanya. L’escenari de govern PP-Ciudadanos no està massa clar, perquè el partit d’Albert Rivera sembla que està de capa caiguda, però és que una alternativa PSOE-Podemos tampoc sembla que sumarà. En aquest cas, l’única opció que Pedro Sánchez o Pablo Iglesias fossin presidents seria que partits com ERC, Bildu, PNB o Democràcia i Llibertat –que ben bé poden arreplegar 30 diputats- els facilitin la investidura. És clar que a canvihi hauria d’haver un referèndum d’independència, cosa molt improbable.

Així, el desgovern a Espanya seria molt gran, les dificultats per formar nou executiu deixarien l’Estat en situació de debilitat durant moltes setmanes, i mentrestant Catalunya –assumint que ja hagi desencallat la investidura-, podria recuperar temps. Ara bé, si ningú va a votar els independentistes aquest escenari es redueix perquè PP-Ciutadans o PSOE-Podemos sols tindran moltes més opcions de sumar.

D’altra banda, hi ha alguns independentistes que diuen que votaran però que ho faran per Podemos, com a vot útil, seguint l’exemple de Quim Arrufat, de la CUP. Un error garrafal pels interessos sobiranistes; primer, pel motiu abans comentat, que no és altre que intentar forçar un desgovern a l’Estat. I segon, perquè això del ‘vot útil’ mai no ha funcionat. Cal recordar que abans de les eleccions al Congrés de 2004 Zapatero va dir “Apoyaré…”? I que en les següents, tot i que Catalunya encara es bolqués més amb el PSOE, el Tribunal Constitucional va afusellar l’Estatut?

Per últim i com a argument més important: segurament a Espanya no hi haurà una majoria que canviï les coses a Catalunya o que ajudi a celebrar un referèndum autodeterminista. No obstant, el partit tard o d’hora es jugarà a la comunitat internacional, i com a mínim de portes enfora, Catalunya ha de continuar donant imatge de diàleg. Si no sí que ens acabaran de girar l’esquena. I si no hi ha independentistes al Congrés perquè no s’han presentat o perquè ningú els ha votat, donarem la imatge que tirem per la via exclusivament unilateral. Hi ha d’haver forces independentistes fortes, perquè mai ningú ens digui que no es va dialogar per culpa de Catalunya.

Totes són raons de pes per anar a votar diumenge a Democràcia i Llibertat o ERC, però n’hi ha una última demolidora: com més vots independentistes hi hagi, menys opcions té Duran i Lleida de ser reelegit diputat. I, tenint ‘segrestat’ un partit sencer i sent unionista com ningú, també seria bona notícia pel sobiranisme que el líder democristià desaparegués del mapa. Polític, es clar. 
 

Article escrit  per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

 

Relacionats