- Publicitat -
Era l'any 2014, després de la victòria d'Esquerra Republicana a les eleccions europees, que es van publicar les primeres enquestes electorals a l'alcaldia de Barcelona on el partit republicà semblava que podria disputar l'alcaldia de la capital catalana a Convergència. Va ser per això que els republicans no van voler una candidatura unitària per aconseguir un ajuntament clarament independentista. La excusa? Que separats sumaven més perquè ells podien marcar el seu perfil ideològic d'esquerres. Doncs a ideologia d'esquerres va guanyar una persona contrària a que exercim el dret a decidir, l'Ada Colau, i els republicans no van quedar ni primers, ni segons ni tercers.
Des d'aleshores no només la pateixen els emprenedors i els autonòms, també els treballadors que veuen com la capital perd inversions, els qui tenen problemes amb els bancs que veuen com continuen els desnonaments que ella va prometre que acabaria, i l'independentisme en general en veure que la capital catalana no està al capdavant del procés d'independència. I a Esquerra Republicana sembla que li és igual. I no només això, sinó que ara també li aprova els pressupostos a la primera. Per què? Per marcar un perfil d'esquerres i intentar competir amb ella oblidant-se que copiant-la i facilitant-li la gestió li estan fent la campanya perquè la gent sempre va a l'original.
A Ada Colau se l'ha de collar i pressionar perquè se sumi al procés i no fer-li la gara gara donant-li xecs en blanc. I Esquerra té diverses opcions sobre taula en aquest complex debat ideològic intern entre prioritzar l'esquerra i l'independentisme. L'etern debat que els republicans mai no han superat. O aprofitem aquest moment per carregar-nos a Convergència o fem la indepedència? O ens presentem per separat i procurem un Govern d'esquerres amb Colau o ens presentem amb Convergència i avancem cap a la independència amb un convergent al capdavant? I sobretot no té clar que vol ser de gran. O serem crossa del populisme i l'esquerra dogmàtica o anem a representar la centralitat del país?
Aquest complexe ideològic que no tenen resolt ha fet que en ple procés d'independència un partit no independentista governi la capital. També va fer que un partit contrari a la independència guanyés les eleccions espanyoles a casa nostra. Podria haver passat el mateix en les darreres eleccions catalanes i sort que vam aconseguir al final la llista unitària. I ara tornem a estar a les portes d'unes eleccions espanyoles. El debat hauria de ser senzill perquè ja hem comprovat que anant separats per poder fer una campanya electoral amb més ideologia és regalar-li la victòria a Colau que en ideologia barata populista ens guanya a tots. Cal doncs, que els independentistes de bona fe d'arreu del país demanem a ERC que aturin aquesta actitud i estratègia equivocada perquè és legítim intentar superar a Convergència, però no al preu de fer guanyadora electoralment la tercera via.
El 26 de juny hem d'anar junts. Donem un missatge als catalans, a Espanya i al món, de que continuem sent majoria i que estem a punt d'exercir el dret d'autodeterminació. I quan tinguem l'Estat, i només quan tinguem l'Estat, Esquerra que decideixi si vol jugar a la lliga del populisme o a la lliga de la centralitat del país.
Bon dia a tothom!
www.ericbertran.cat
Publicitat
