Edició 2697

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 13 de desembre del 2025
Edició 2697

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 13 de desembre del 2025

Per fer la independència som els que som, no cal esperar a aquells que no volen pujar. Portes obertes i arranquem!

|

- Publicitat -
Ja ha pas­sat una set­mana del gegantí Dragon Khan de la política cata­lana. Després de baixar lenta­ment durant tres mesos al punt més baix de la muntanya russa en només unes hores, una set­mana si voleu, hem tor­nat a pujar al punt més àlgid del procés. En menys d’una set­mana hem can­viat els coman­da­ments del Gov­ern i dels par­tits polítics i hem tor­nat a ani­mar, il·lusionar i donar con­fi­ança a la infan­te­ria. Estem en el punt més alt de la muntanya russa, almenys en el punt més alt que hem tro­bat fins al moment. I la baix­ada no cal que l’esperem per demà ni demà pas­sat, però no tin­drem els 100 dies de grà­cia i treva que s’acostuma a donar als nous equips, lid­er­at­ges i projectes.
 
Estar a dalt sig­nifica que ens hem d’agafar fort, con­tenir una mica, aga­far aire, preparar-​nos. Saber dosi­ficar al màxim la adren­a­lina i no deixar-​nos empor­tar pel ver­ti­gen i és que alguns vol­dran saltar, de fet, alguns ja fa molt de temps que han marxat amb excuses diverses de si no els agrada el color de la camioneta que els ha tocat o el com­pany al costat del qui els ha tocat seure. Ara som els que som els qui fem el procés, i hau­rem detenir pacièn­cia perquè segu­ra­ment quan arribem al final la alcaldessa Colau s’oferirà a ser la primera pres­i­denta de la república perquè dirà que ho hem acon­se­guit grà­cies a ella, en Duran potser ens dirà que ho hem acon­se­guit grà­cies al seu seny i la seva nego­ciació sec­reta, l’Anna Gabriel potser etz­iba allò de que ella ho hau­ria fet mil­lor i la Teresa For­cades s’oferirà a deixar els hàbits per il·luminar-nos el camí. Potser també hi serà en Pere Navarro que ens dirà que ho hem acon­se­guit grà­cies a la seva visió política i al seu sac­ri­fici. Ai que diver­tit que serà, ai que riurem aquell dia.
 
Però el cert és que cap d’aquests ve en la mateixa camioneta que la nos­tra. I tam­poc no cal que els esperem per arren­car ja que només amb fum no farem res. I si em per­me­teu ser irònic sem­bla que la Colau esta just en una camioneta dar­rera nos­tra per si obrim el camí d’espines i el con­ver­tim en flors baixar cor­rent i inten­tar avançar-​nos, en Duran està esper­ant a veure si fem marxa enrere o ens la fotem, l’Anna Gabriel ja és espir­i­tual­ment al punt final tot i que físi­ca­ment no sap com arribar-​hi perquè el seu enfada­ment amb el món no li per­met com­par­tir viatge amb ningú que no sigui ella mateixa, i la Teresa For­cades està med­i­tant la raó per la qual els cata­lans i les cata­lanes vam omplir la Merid­i­ana per la inde­pendèn­cia i no per dem­a­nar que ella sigui la primera reina d’una hipotètica monar­quia cata­lana. De’n Pere Navarro si que és cert que ningú no sap que fa.
 
La qüestió és que per fer el camí difi­cultós som els qui som, ni masses ni pocs, amb els altres ja ens hi tro­barem quan haguem obert camí, quan haguem fet que allò impos­si­ble sigui real­i­tat, quan haguem apartat les pedres del camí. Estem al punt més alt de la muntanya russa, en som molts, i cal que ens pre­parem i és que quan comencem a baixar baixarem de cop. Més ràpid que mai i tots els deures que no tinguem fets no els podrem fer men­tre les clatel­lades del dia a dia no ens deixin temps ni d’analitzar el que està pas­sant. I haurà una línia ver­mella en aquest tra­jecte on ja no hi haurà marxa enrere, on ja no hi haurà temps pel pened­i­ment, on fins i tot no hi haurà treva ni com­pren­sió per part de l’Estat cap als seus propis ali­ats a Catalunya.
 
Som els que som, no cal que esperem a aque­lls que per estratè­gia, ego o por no volen pujar, com deia ja els tro­barem al final. De nous ja se’ns sumaran, gent valenta pel camí tro­barem que sense fer soroll s’hi sumarà quan vegi que això va seriosa­ment. Portes obertes i arranquem.
 
www​.ericber​tran​.cat
Publicitat

Opinió