El govern espanyol es passa pel forro el finançament acordat en el nou Estatut i el nou Estatut en general. Suposo que hi ha un terme jurídic o políticament correcte per definir l’actitud del govern espanyol, però la conclusió és aquesta: pel forro. Ni nou sistema de finançament el 9 d’agost, com diu l’Estatut, ni unes bases de finançament d’acord amb el text de l’Estatut, que és llei aprovada per les corts espanyoles i refrendada pel poble català.
Vàries paradoxes i algunes conseqüències positives per no veure només el got mig o totalment buit.
Primera paradoxa, el propi govern incompleix la llei que ell mateix va aprovar. Ara és el finançament, fins ara han estat tots els traspassos que s’havien d’haver fet (p.e. rodalies) i que s’han anat posposant sine die. Tenim un govern insubmís! Quan jo em salto lleis absurdes com el límit de 80 km/h em posen multes, si deixés de pagar impostos aniria a la presó… però el govern ho fa i no passa res.
Segona paradoxa, hi ha un front comú català per defensar el finançament de l’Estatut… tot i que és clarament insuficient! Amb un dèficit fiscal de 15.000€-17.000€ milions anuals, aconseguir un finançament extra de 3.000€ milions (tal i com defensen els més més optimistes) perpetua l’espoli fiscal a Catalunya, ja que el dèficit fiscal continua sent inacceptable i corresponsable de la decadència econòmica a Catalunya. Estem fent front comú per a què el propi govern espanyol compleixi la llei, una llei que a més està plena de mancances pels nostres interessos! Posats a fer front comú, podríem defensar plegats el concert econòmic.
Tercera paradoxa, la culpa no és només de Madrid. Cert, el govern espanyol es passa pel forro l’Estatut, però a Catalunya també hi ha algú amb alguna responsabilitat, no? Aquest no era el millor Estatut de la història? On estan els cracks que van negociar l’Estatut? Quin model de finançament van aprovar, o resulta que no era veritat que el nou Estatut garantia (= assegurava) més recursos per a Catalunya? On estan els que van ridiculitzar als que ens vam oposar a aquest Estatut, entre altres raons, perquè el sistema de finançament era clarament insuficient i no estava blindat la seva aplicació?
En fi… Esgota queixar-se, sobretot quan la queixa és per reclamar justícia.
L’actitud del govern espanyol, però, té dues conseqüències positives. La primera és mostrar a tothom els límits de l’Espanya plural. Qui de bona fe vol una Espanya federal amb un sistema de finançament just per Catalunya, sense espoli fiscal, ara pot veure que això no és possible. El sistema autonòmic actual dóna pel que dóna, i dóna pel que tenim ara i potser una mica (no gaire) més. No hi ha solucions intermitges, o es manté el status quo, perpetuant l’espoli, o es trenca la baralla. El que no s’ha aconseguit ara, amb el govern espanyol més amic i amb més talante del món mundial, no s’aconseguirà mai (si es continua formant part d’Espanya, és clar).
La segona és el precedent. Igual que ells es passen pel forro les lleis que els interessa, nosaltres podem fer el mateix. No es tracta d’incomplir totes les lleis, només algunes molt concretes. Un parell articles de la Constitució, per exemple. Ells han fixat el camí.
