Dilluns, 14 de juny de 2021 - Edició 1054
La República

PASSAREM UNS ALTRES 300 ANYS FENT L’IMBÈCIL?

Encapçalo aquest article amb la pregunta: Passarem uns altres 300 anys fent l’imbècil? M’agradaria que els nostres polítics ens diguessin que en pensen, doncs sembla que no volen que Catalunya […]

Jaume Meneses
Jaume Meneses 01/02/2015

Encapçalo aquest article amb la pregunta: Passarem uns altres 300 anys fent l’imbècil? M’agradaria que els nostres polítics ens diguessin que en pensen, doncs sembla que no volen que Catalunya esdevingui un nou Estat d’Europa. Si més no, dissimulen molt bé. Molt parlar que s'havia acabat d'anar fent “la puta i la ramoneta”, però fins i tot en això ens han enredat per què tots s'apunten en aquest joc; el que passa que no sabem quan fan “de puta” i quan fan “de ramoneta”.
Antoni Bassas l’altre dia en un article al diari ARA, picava la cresta a ERC i CiU, i els polítics com si sentissin ploure; Carme Forcadell sortia d'una reunió amb CiU i ERC i les associacions sobiranistes, on es parlà del “full de ruta” famós, i declarava: “Això és can pixa”. I els nostres representants sobiranistes al Parlament, muts i a la gàbia!

Ara entenc per què el president Mas convocà les eleccions a llarg termini, el 27 de setembre. Així hi haurà més sarau, amb declaracions, desmentiments, acusacions, filtracions…i tot el que vulgueu, que aquest petit país nostre és capaç de tot, des de lluitar pel més impossible o llançar-ho tot a can Pistraus. Els nostres polítics això de barallar-se i esbatussar-se fent néixer enemistats entre ells, sempre ha sigut durant la nostra història el seu esport preferit. Amb tot aquest recorregut, com sigui que a cada bugada perdem un llençol arribarem al setembre sense tenir-ne cap per a rentar.

A un país on la solució dels problemes s'eternitzen i si són per via judicial encara molt més, ara a cuita-corrents amb la feinada que tenim per organitzar el Nou Estat, sembla que els nostres manaies tinguin cagarrines i la seva dèria sigui formar comissions a dojo. Em pregunto per què serveixen tantes comissions. Voldria saber si només són, pel lluïment dels diputats per fer veure que són prou valents per denunciar als del partit contrari, a banquers i antics polítics o perquè no saben que fer. ¿De què va servir la compareixença del Sr.Rato, dels directius de Caixa Penedès i de Caixa Catalunya, del Sr.Pujol, etc., etc.? Ja ho vam veure, per ensenyar les sandàlies i dir amb tota la boca que eren uns lladres, uns mafiosos i uns “xoriços”. De què ha servit tot? Perdre el temps i tal dia farà un any!

Els nostres diputats són uns complets innocents, confiant que el personatge que tenen assegut davant i que segons ells ha comès un reguitzell de trampes i malifetes, ho confessarà tot i sortiran de la compareixença sabent tota la veritat. Qualsevol acusat d'un fet censurable mai admetrà la seva culpabilitat, malgrat totes les comissions que puguin organitzar els senyors diputats. Aquests diputats el dia de la compareixença del Sr. Pujol van quedar ben escaldats, ja que deixant a part que no van treure l'entrellat de tot plegat (només van escoltar unes explicacions que ja havien llegit a la premsa), al final van sortir esbroncats pel Sr. Pujol com si els diputats fossin els culpables. Si es descobreix corrupció i tripijocs que mereixen condemna ja hi ha la justícia per a jutjar, no cal que els diputats que tenen altra feina, es posin a jugar a fer allò que no els hi correspon.

Tanmateix tots els partits que sempre els costa Déu i ajuda anar junts per coses importants per Catalunya, com pot ser la independència, s'han posat tots d'acord perquè el president Mas comparegui a una comissió (una altra comissió), per esbrinar si té alguna culpa, en el cas de les ITV on està imputat Oriol Pujol o en altres casos de presumible corrupció.
En primer lloc el normal seria fer un pacte entre els partits sobiranistes 'per aconseguir la nostra independència, i un cop hàgim votat el 27-S (si el resultat és SÍ/SÍ per majoria), posar-se a governar de veritat per arribar a una independència definitiva. Quan ja fóssim independents i poguéssim decidir per nosaltres mateixos, el què fem i deixem de fer, llavors ERC i els altres partits si volen demanar explicacions al Sr. Mas o a qui sigui, i a més volen esbatussar-se entre ells que ho facin, però que no maregin la perdiu abans d'hora.
 
¿No s'omplen sempre la boca els polítics que compliran els desitjos del poble, que amb manifestacions de tota mena els han empès a actuar cap a un estat independent? És clar, que una cosa és “qui promet s'obliga” i una altra és passar-se les promeses per “l'arc de triomf”, que és el que acostumen a fer els nostres polítics. No s'han assabentat que la majoria del poble demana alliberar-se de l'opressor, i això només ho aconseguirem amb la nostra independència. Podem analitzar-los a tots i veurem que, qui més qui menys, qui no té un all té una ceba, encara que ells no ho reconeguin.

Els SOMIATRUITES del PSC, fan el paper de visionaris predicant coses impossibles i estranyes, com un estat federal que la història ha demostrat que mai ha funcionat.
Aquesta dèria seva i la submissió al PSOE, ha sigut la causa de l'abandonament del procés sobiranista i la baixa de molts militants del partit, on no para d’haver-hi estripades de carnet.
Però l’Iceta igual que el seu antecessor Pere Navarro i el “niño bonito” del Pedro Sánchez, segueixen predicant que amb un estat federal s’arreglaria el problema de Catalunya. Coneixent i sabent que no seria així, per això volem marxar. Són uns cabuts, ni l’Iceta ni en Sánchez han entès res.

L’ARRIBISME d’ICV, està personalitzat pel setciències de l'Herrera i la bleda de la Camats, que han destrossat el partit i ara per tots els mitjans volen aconseguir la seva ambició de no quedar despenjats de la política; solució que busquen al costat de Podemos, sense preocupar-se del que pugui passar a Catalunya. Això sí, el setciències i la bleda estan preocupats pel que pugui passar a Grècia, doncs encara no s'han recuperat de la plantofada que han rebut del seu amic Tsipras en pactar Syriza amb la dreta més radical; en canvi l'acord de CiU amb ERC és cosa de mil diables. El setciències i la bleda, quin parell d’ineptes per a dirigir un partit!

L’ODI del PPC, és el seu pecat capital. Volen figurar com a xais mansuets, però el seu sentiment de malvolença al procés sobiranista i l’aversió a tots els catalans que volem una Catalunya independent els converteix en llops amb pell d'ovella, malgrat els esforços que fan per dissimular-ho.
Amb la desgràcia de tenir al capdavant del partit una dona que demana a tothom que ella considera un corrupte (sobretot als de Convergència), que comparegui a qualsevol comissió que s’organitzi. Ara bé, a la Camacho no cal que la cridin mai a comparèixer, ja que ella és perfecte i no té per què donar explicacions a ningú. Si ho fan, tampoc compareixerà…

La MENTIDA que és el “leitmotiv”de CIUDADANOS, farà que els creixi un nas més llarg que el del Pinotxo. Cada dia escampen més mentides sobre Catalunya. Fets, que no han passat ni passen, ells sempre els “fan passar bou per bèstia grossa”
I com aquí a casa nostra només creuen en ells quatre gats, han de predicar a les televisions espanyoles per a tenir més fidels incondicionals que es creguin les seves mentides

La DEMAGÒGIA de PODEMOS viu en ells i és l’arma que fan servir, des de bon principi quan el “profeta de la coeta” començà a fer de “tele-predicador”.
Aristòtil diu de la demagògia que és: “Una forma impura de govern democràtic que consisteix a exercir el poder a profit de les masses indisciplinades”.
Podemos, si fa no fa practica el concepte aristotèlic. Predica una política d'emocions perquè el poble accepti un programa ple d'enganys i difícil de complir, que només és una excusa per a mantenir la seva situació de privilegi.
Tot el dia parlant de canviar-ho tot, repetint la cançó que ens van vendre fa uns anys els socialistes. Fa uns dies, Gemma Ubasart, persona de confiança del tele-predicador ens va fer saber que aplicarien un programa “anti-CiU”, per part de Podemos si guanyen les eleccions catalanes. Aquest programa novador com mai, ens promet una nova Constitució que respecti la plurinacionalitat de l’estat, que reconegui la llengua i cultura catalana i un nou finançament que sigui beneficiós per Catalunya. Però que dius, tia! Quina novetat! Això ja ho diu la constitució actual, ens ho han promès pel dret i al revés tos els partits que han manat fins ara a Espanya i el més calent és a l’aigüera. Si tot això és un programa que cerca d’introduir innovacions per a beneficiar Catalunya, no cal que es presenti la tal Gemma, que de cants de sirena i falses promeses ja n’estem farts.

Els BUSCA-RAONS de la CUP, o com fer difícil les coses. És el seu esport preferit. Acostumen a ficar els peus a la galleda i
compliquen la vida als altres. Els afers complexes i difícils que ja són prou complicats fan que encara ho siguin més. No veig que tinguin solució, ja que sempre busquen tres peus al gat i són uns torracollons de primera.
Hem de veure per desgràcia nostra, com un dels partits que més prediquen i volen la independència de Catalunya posen traves a tort i a dret. No ho entenc. Amb aquestes premisses no arribaran pas massa lluny.

Les IL·LUSIONS d’ERC, en les quals molts vam dipositar les nostres esperances s’han desinflat una mica per la seva tossuderia de no posar-se d’acord amb CiU d’una manera ràpida, o bé perquè ERC quan ha vist que això anava seriosament han agafat un altre camí equivocat, per poder anar fins al final.
També pot ser que el seu cap se’ls hagi girat i no vegin més enllà de pensar en ells mateixos, amb la por que el president Más s’endugui tot el mèrit d’haver aconseguit la independència de Catalunya. Tornarà ERC a fer una de les seves? Per favor ja vam tenir prou amb la vostra poca visió de futur quan vau formar els dos tripartits amb el PSC i ICV.

El MAQUIAVEL·LISME d’UNIÓ, és el que sempre s’ha portat dins del partit, almenys aquests últims anys per part del Sr. Duran Lleida i altres membres d’Unió. Fins ara han fet valer la seva astúcia i duplicitat del missatge segons si parlaven a Catalunya o parlaven a Madrid.
Quan convé diuen blanc i quan convé diuen negre, amb contradiccions entre els mateixos membres del partit embolicant la troca, i així no saber mai que persegueixen. Fer “la puta i la ramoneta” ha sigut el partit on més s’ha practicat.
Avui surt la notícia que potser Duran Lleida després de les municipals abandonarà la coalició amb Convergència, i es presentarà a les eleccions del 27-S amb una nova formació amb un nom ben engrescador: “Construïm” (?)
Si el que vol construir Duran Lleida és un partit per acabar com el rosari de l’aurora, com serà el trencament amb Convergència, val més que no comenci i així amb el temps s’estalviarà un munt d’enemics.

L’ENTABANAMENT de CiU, no sé com descriure’l. Si alguna vegada he cregut amb CiU, he votat aquest partit, però altres si he dubtat, ho he fet per ERC o no he votat. Sempre he cregut que CiU i ERC eren els dos partits catalans de veritat (els altres, tots han sigut obedients a les ordres del partit central al qual devien acatament i obediència).
Però també he vist durant aquests anys com CiU pactava amb el PP i aquest fet destrossava les meves conviccions. Tanmateix no he entès aquests últims anys com Convergència ha sigut tan tossuda en suportar el botifler del Duran Lleida, així com a altres membres d’Unió.
I també em faig creus, com el president Mas té asseguts al seu voltant a la taula de govern, on es decideixen coses importants per Catalunya, membres d’Unió (Espadaler, Vila, Ortega, Pelegrí, etc., etc.), quan sap que no estan gens d’acord amb la independència de Catalunya

Per aquesta barreja d’opinions contraposades, pels pactes amb el PP i pel canvi del President en veure’l convertit en un independentista d’última hora, no sé pas si CiU ens ha estat entabanant o encara avui a vuit mesos de les eleccions del 27-S, segueix entabanant-nos, i tot plegat haurà sigut un foc d’encenalls.
Amb tot el bagatge que arrosseguen els nostres partits polítics, amb aquests defectes, dubtes, vacil·lacions i no entesa entre ells, no anirem enlloc. Per això demanaria que meditessin i fessin cas a les paraules de Joan Sales (1912-1983):

“ELS CATALANS FA 300 ANYS QUE FEM L’IMBÈCIL. AIXÒ VOL DIR QUE NO ÉS QUE HÀGIM DE DEIXAR DE SER CATALANS, EL QUE HEM DE FER ÉS DEIXAR DE FER L’IMBÈCIL”.