Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Parlem d’unitats

|

- Publicitat -

Fa vora de 40 anys, pot ser mes i tot, que la nostra unitat lingüística ha estat qüestionada o moltes voltes negada.

Va ser el 1975 quan un grup de catedràtics de la Universitat de València desfer dubtes i aclarir les coses d’una per totes, van sol-licitar un dictamen sobre quina era la llengua dels valencians, dictamen que va dir el que fidelment reproduïm .

Publicitat

“L’assumpte està científicament aclarit des de fa molts anys, d’acord amb tots els de les llengües romàniques, el valencià es una variant dialectal del català. Es a dir de l’ idioma parlat a les Illes Balears a la Catalunya francesa i espanyola, en una franja de l’Aragó , a la major part del País Valencià  i a la ciutat Sarda de l’Alguer. Ens causa sorpresa veure aquest fet posat en dubte per persones que utilitzen els seus propis prejudicis com a font d’autoritat científica.  Es culturalment aberrant tot intent de desmembrar el País Valencià de la comunitat cultural i idiomàtica catalana, per la qual com a escriptors i intel·lectuals espanyols només tenim respecte i admiració i dins la qual el País Valencià ha tingut i té un lloc tan rellevant” Signat per Dámaso Alonso president de La REAL ACADÈMIA ESPAÑOLA DE LA LENGUA , Jesús Pabón, President de la REAL ACADÈMIA D’HISTÒRIA ,Vicente  Aleixandre premi Nobel de literatura i molts intel·lectuals i personalitats mes.

Creiem que l’escrit es prou contundent com per no afegir res mes,  i per no dubtar mai mes sobre la quina es la nostra llengua i d’on   ve, però dissortadament s’ha fet tot el possible (d’exemples en podem centenars, l’últim es la broma del LAPAO, o de voler datar l’origen del Valencià en l’Iber) per deslligar la nostra cultura de la catalana, aquesta obsessió per destruir  la unitat del fet diferenciador català, per impedir que aquest fet  es consolide en la ment dels valencians . Es vol impedir al preu que sigue que aquesta unitat cultural o lingüística pugue esdevenir en una unitat política en un futur.  

Malgrat tot contra la evidència de les coses no es pot lluitar, es mes,  les aigües sempre tornen tard o d’hora al seu estat natural. Igual als pobles.

                                             Joan Francesc Sanç

                                                ASSOCIACIÓ CULTURAL JAUME I       

Publicitat

Opinió

Minut a Minut