Per si no havia quedat prou clar, ahir TV3 (que a vegades és la nostra) ens va regalar una gran sèrie americana, guanyadora de molts premis, sobre la independència dels EUA i les seves trifulgues i maquinacions per a realitzar-la. A més de la fantàstica representació i ambientació d'època del film, els missatges que ens deixa la sèrie són molts que es podrien ben bé resumir en aquests tres: 1) El despotisme obcecat de l'autoritat sol acabar malament per aquesta mateixa. 2) La fermesa conduïda amb intel·ligència té molts números d'atrapar els seus objectius. I 3) La indefinició i la incredulitat sempre porta a la mediocritat i a la covardia.
Semblava que el que miràvem ahir pel televisor fóra una representació calcada del que ens està passant ara i aquí a casa nostra, salvant totes les distàncies històriques, esclar. El procés és el mateix; una metròpoli implacable en la seva injustícia cap a la colònia i uns governants que davant la pressió popular debaten sobre quin és el millor escenari per actuar. La pel·lícula ens ensenya també que per construir un projecte nou no es pot fer sense trencar cap ou, a l'adversari no li pots deixar cap escletxa perquè et pugui guanyar. En aquest sentit, avui l'Oriol Junqueras advertia al matí de Catalunya Ràdio que si donem un sol incentiu al govern espanyol per no votar, la cosa no ens sortirà bé. El món no ens creurà si a la primera de canvi ja parlem de plans B. Només el conflicte fa treure la son als governants, i suposo que si hem arribat fins aquí és perquè estem disposats a fer una mica més que agafar-nos de les mans cada onze de setembre, oi? Els que tot el dia estan parlant del pla B i les plebicitàries no saben fins a quin punt estan fent un favor a Rajoy, el govern espanyol desitja que en qualsevol moment fem un pas enrere per després tirar-nos la cavalleria per sobre i ensorrar-nos en la misèria. La pressió és l'única arma que tenim i la indecisió és la que sempre ens ha fet perdre bous i esquelles.
Arribats fins aquí, hauríem de començar a mentalitzar-nos que la DUI és el 9N, a Europa i al món només capissaran quelcom de nosaltres si tenim uns resultats impecables fora de la legalitat espanyola, si per contra són uns resultats encara dins la legalitat espanyola (plebicitàries), seguiran pensant que això és una cosa estrictament local. El conegut femer espanyol.
Ara l'excusa que es treuen del barret els petits homenets que tenim pul·lulant per la política i les tertúlies, és que si la consulta no està ben organitzada no podem repetir un Arenys de Munt. I esclar que no! Que us penseu que la Generalitat no és capaç de fer una consulta homologable amb qualsevol altra contesa electoral? Les excuses són de perdedors i només serveixen per marejar la perdiu. La consulta serà impecable, els partits podran fer campanya i la gent podrà anar a votar. I si no votem serà perquè no hi ha garanties reals (no legals!) de fer-ho amb normalitat. Llavors, no us preocupeu que com a mínim CiU (o el que quedi d'aquesta) i ERC es posaran d'acord per seguir endavant amb el que sigui.
