Parlar Castellà mata … el Valencià

Fa unes setmanes vaig vore escrit en una paret de l’estació de trens de Benetússer (L’Horta Sud) aquesta frase “Parlar castellà mata………….. el valencià”, aquest article és un agraïment a totes les persones anònimes d’arreu dels Països Catalans, amb independència de com anomenen la nostra llengua, valencià, mallorquí o rossellonès, que dia a dia lluiten de manera pacífica i tenaç per normalitzar la situació del nostre idioma. Vull fer una especial menció a tots aquells que han de mirar si el cambrer ha escopit la paella que han demanat a un restaurant d’Alacant, que han d’inspeccionar el got a qualsevol bar de Cornellà, Palma o València o que són mirats amb mala cara per demanar un cafè en valencià a Dénia. Aquelles persones que han de conviure a diari amb aquest conflicte que s’eternitza i que en moltes ocasions es senten sols i desanimats. Persones que pel simple fet de parlar en català involucren als seus éssers més estimats en situacions no desitjades per ningú. A tots us vull dir que no esteu sols, que sou l’esperança d’aquest país i que coneixent-vos com ho faig, una simple pintada en un carrer de Pego o Calvià o un simple article ens ha de servir per fer-nos forts. Però al mateix temps aquest article és una crida als meus germans del Principat, aquests valencians del nord, per a que sense complexes intervinguin com cal en la defensa de la nostra cultura al País Valencià, ni que siga pels 300 anys de la derrota del General Basset i els seus soldats Maulets valencians en la batalla d’Almansa i que posteriorment defensaren amb les seues vides la ciutat de Barcelona. Penseu que altres pobles defensen sense complexos llur cultura al nostre país.