L’editorial conjunt condemnant la renovació no s’ha produït, però la dèria intoxicadora continua el seu delirant camí. Acabada la tabarra Robinho, liquidades les elucubracions sobre les suposades ofertes megamultimilionàries fetes al Pep per part del ManU, el City, l’Inter, el Milan o la Juve, i enterrades definitivament les especulacions sobre la renovació d’en Guardiola, del que es tracta ara és d’analitzar en profunditat cada arruga, cada cana, cada piga, cada ganyota, cada mirada i cada somriure d’en Pep, per fer un rigorós anàlisis gestual a la recerca i captura del més mínim rictus facial que pugui deixar entreveure la confirmació d’un inevitable mal rotllo entre l’entrenador i el president. Tesis que resumiria perfectament aquest article de l’as (Las caras de Pep evidencian su poco ‘feeling’ con Laporta) i també un parell de perles trobades a can Pelikano, una mena de sub marca godòtica al servei del sandronunyisme. José Félix Diaz: “Lo que no esperaba Laporta era la cara del técnico en el momento de posar ante los fotógrafos. Sólo he visto un rostro igual de tenso en mi vida. Y fue el de Figo cuando por primera vez hizo suya la camiseta del Real Madrid, con Florentino Pérez y Di Stéfano por testigos”. Manuel Segura: “A quien no entiendo es a Guardiola. Seguro que no ha dicho toda la verdad aunque no la ha dicho porque no le da la gana. Vamos a dejarnos de chorradas como ‘Primer, el Barça’ y otras similares. Sólo Guardiola sabe por qué se brinda a ese esperpento, a esa falsedad, a esa convivencia donde su cara contestaba mejor que sus palabras”.
Pel camí de la barroera intoxicació no aconseguiran absolutament res més que no sigui el seu propi descrèdit, doncs ja s’ha encarregat el mateix Guardiola -un altre cop- de demostrar més seny i més sentit comú que tot aquest estol de voltors carronyaires de l’entorn blaugrana. Gran dosis de seny i sentit comú. Tan a la roda de premsa com el dia següent quan va desmentir rotundament el suposat mal rotllo amb el president Laporta:
Sobre la renovació: “No quería tener la sensación de que estoy aquí por lo que hemos hecho sino por lo que puedo hacer en un futuro, por eso quería esperar. Pero la situación se había vuelto muy incómoda para todos, y como yo me veía con fuerzas de seguir, por eso lo hemos hecho ahora”, explicó. ¿Qué ocurriría, por tanto, si el presidente entrante no contase con él? “Se ahorraría el dinero. Yo sólo cobro si trabajo”, sentenció Guardiola, quien ha vinculado su renovación a la de su ayudante, Francesc ‘Tito’ Vilanova, “porque si él no sigue yo tampoco”. “Sé que tarde o temprano dejaré de ser entrenador del Barça y que en ningún sitio estaré como aquí”, concluyó Guardiola, quien dijo tomar esta decisión “convencido”, pero no quiere que este acuerdo verbal con Laporta ate de pies y manos al nuevo presidente.
Sobre Laporta: «És molt fàcil extreure conclusions, i més quan es vol fer veure que la meva paraula no serveix. Jo, a Laporta, li he d’estar eternament agraït. M’ha donat l’oportunitat de ser l’entrenador, m’ha deixat fer tot el que he volgut i m’ha deixat treballar amb absoluta llibertat. No som amics íntims, però la nostra relació és excel·lent. És un honor i un plaer estar aquí i els estaré eternament agraït, al president, a la junta i a Txiki per haver confiat en mi» “Si qui guanya em vol no hi haurà problema, però el que no vull és condicionar ningú. No és bo que el nou president estigui hipotecat. Jo he donat la meva paraula i la compliré si ells també ho volen. Vull guanyar el màxim de diners, com tothom, però treballant.» «Entenc que avui hi ha una petita ressaca; però ja s’ha acabat. Si em pregunteu demà passaré el torn de paraula.» I va explicar que si dimecres no se’l va veure content era perquè no tocava: «És un acte institucional i guardo les formes. Són coses que no m’entusiasmen, però que faig encantat perquè sé el que represento jo i pel respecte que em mereix el president del Barça.»
Qui també ha segregat bilis amb la renovació de Guardiola ha estat el fals i cínic de la Morena en el seu comentari al programa del Francino del 21 de gener. I la traca final amb el Tomas -nohihaqualificatius-Guasch amb el seu article de l‘As “Pitos a Laporta en la Gala ‘Mundo deportivo’ on, després de despatxar-se a gust contra el president, remata el seu vomitiu article recordant que “el futbolista de la selección española Andrés Iniesta, fue galardonado mejor deportista masculino español de 2009”
En Pep ja ha avisat que quan li tornin a preguntar sobre la renovació passarà el torn de paraula. Així doncs, a tot aquest personal ja només els hi queda dedicar-se exclusivament a la campanya electoral i com a molt, a seguir rajant del Txiki. L’anunci oficial de la candidatura d’Alfons Godall ja ha fet perdre els nervis a la histèrica Pérez de Rozas: “Y si sale tan pronto es porque sabe que serán muy pronto, es decir, que se adelantarán. Quien sabe, igual son en abril. Así pilla desprevenido a Ferran Soriano, que necesita tiempo para encauzar la recuperación de Spanair para poder dar el paso que quiere: ser candidato”. Observin que diu que se adelantaran quan tothom sap que les eleccions s’han de celebrar entre el 15 de març i el 15 de juny. No hi ha res a adelantar.
Qui no s’equivoca parlant d’eleccions és el gran mestre Cruyff que, com cada dilluns, ho clava a l’article ‘Que el Pep esculli el dia electoral’ “El Barça és campió d’hivern, d’acord. Una altra anècdota. El que no és anecdòtic és quan seran les eleccions. Com més aviat, millor. Al març, millor que a l’abril. Que ho preguntin al Pep i que respectin la seva opinió”. ..”si el Pep és el que vetlla pels interessos de l’equip, el que assumeix riscos i se la juga, que analitzi quan el procés electoral incidirà menys en el seu treball i en la trajectòria de l’equip”.
Canviant de tema i per anar acabant, unes pinzellades de Villarato. El podi de la setmana:
3.-Anulen un gol de Costa d’Ivori a la Copa d’Africa perque Toure Yaya torni amb el Barça!
2.-Relaño sobre l’expulsió de Cristiano: “ Algo sabe a injusto en la forma en que es tratado este jugador, pero de nada le servirá sentirse incomprendido. I menos en tiempos de Villarato”
1.–”Messi también lanzó un codazo a Marc Valiente y no fue sancionado” El cuento de la llàgrima. Un article de l‘as que no gosa signar ningú. El video de la suposada agressió els deixa amb el cul a l’aire. “El jugador del Barcelona protagonizó una acción calcada a la de Cristiano Ronaldo en el Barcelona-Sevilla de Liga del 16 de enero al intentar zafarse de Marc Valiente”.
Lo nunca visto: Guardiola renueva !!!de palabra!!!
Així era com el diari Marca anunciava la renovació d’en Pep Guardiola i a ells els dediquem la portada de la setmana.
Signat: Urdin-Gorria
