Divendres, 24 de setembre de 2021 - Edició 1156
La República

Papers de Salamanca, encara! Quina barra!

 Abans que no acabi el mes de febrer, el Congrés dels Diputats haurà d’encarar un nou debat sobre la documentació catalana incautada l’any 1939 dipositada a Salamanca. Possiblement, molts ciutadans […]

Joan Tardà
Joan Tardà 25/01/2013
 Abans que no acabi el mes de febrer, el Congrés dels Diputats haurà d’encarar un nou debat sobre la documentació catalana incautada l’any 1939 dipositada a Salamanca. Possiblement, molts ciutadans fa temps que creuen que tot plegat ja ha estat retornat. No és cert. Tot i que la llei que pactàrem amb Zapatero és de l‘any 2005, la documentació, ni de bon tros, ha estat retornada del tot.
D’aquí la urgència que es debati la iniciativa d’ERC el mes de febrer. Abans, però, us informo de com està tot: el dia 26 d’abril de 2012, l’actual ministre de Cultura Wert manifestà en una reunió amb el Conseller Mascarell que abans del 30 de juny es retornaria la documentació que resta de retornar. Val a dir que, poc abans de les darreres eleccions, la ministra de Cultura González Linde ens havia palesat la seva voluntat a fer efectiva la devolució de la documentació digitalitzada abans que no se n’anés (86.000 imatges de documents, 225 caixes), amb la qual cosa ella acompliria l’article 3 de la llei que explicita que la documentació, una vegada identificada, ha de ser tramesa en un termini màxim de tres meses. Però la ministra no ho va fer. En aquest sentit, afirmo, perquè vaig tenir accés a una informació del ministeri, que des de Moncloa ho van frenar, tot i que el gabinet de la ministra ja tenia fins i tot contractada l’empresa que havia de fer el trasllat. Directament des de Moncloa i m’apuntaren el capitost Jaúregui com a responsable del fet.
En aquest context, doncs, les paraules de Wert que comprometien el trasllat abans del juny de 2012 foren ben rebudes. No obstant, han transcorregut els mesos i no es té cap notícia de res. Resulta difícil de pair tanta barra i tant de cinisme. Com sabeu, es tracta de documentació, la que queda per retornar ja no pertany a les institucions públiques catalanes, que prové de persones físiques i jurídiques, per la qual cosa hom no pot entendre tanta insensibilitat atenent a raons personals, familiars, sentimentals i patrimonials.
Reclamem la tramesa immediata que tota la documentació i efectes que ja han estat objecte de digitalització per acord de la Comissió Bilateral (Generalitat-Ministerio de Cultura) i que, alhora, aquest òrgan es convoqui per encarregar la digitalització del que resta. Però no n’hi ha prou. Aquesta convocatòria de la Comissió Bilateral que reclamen també hauria de tractar la documentació incautada dels ajuntaments del Principat. Efectivament, Barcelona, Igualada, Moià, Reus, Sant Joan Les Fonts, Sort, Gandesa, Tarragona, Valls, Vic, Sallent, Sant Cugat del Vallès, Vilanova de Segrià, Vilanova i La Geltrú la reclamen, però el govern espanyol s’empara que la llei no ho especifica, bo i ignorant no solament que l’Estatut (article 2) reconeix que la Generalitat està formada por totes las institucions catalanes, inclosos els ajuntaments, sinó menystenint el respecte a la legítima propietat i a l’autonomia municipal. De fet, el Ministerio de Cultura es contradiu ja que el 29 de juliol de 2010 retornà a l’ajuntament de Barcelona documentació municipal requisada amb voluntat repressora trobada a l’antic arxiu del Govern Civil.
Recordeu, 2005 any d’aprovació de la llei de retorn. I encara ara, hem de provocar debats encesos i denúncies polítiques perquè enllesteixin la devolució. Barra és poc!