Ara fa un any, Hamas iniciava una campanya de llançament indiscriminat de coets sobre territori israelià que va acabar amb la vida de tres civils i dotzenes de ferits. Aquest fet provocaria una reacció desproporcionada per part de l’Exèrcit d’Israel, que decidia bombardejar la població civil de Gaza i les instal·lacions d’ajuda humanitària de Nacions Unides, tot causant la mort de 1.400 persones. Mesos més tard, tant l’Exèrcit d’Israel com Hamas serien acusats d’haver comés crims de guerra per part de Nacions Unides, Amnistia Internacional i Human Rights Watch.
Un any després, la situació no ha millorat gaire per la població civil que pateix el conflicte, mentre que els actors humanitaris han vist empitjorar greument les condicions de treball a l’hora de donar assistència a les víctimes i a la població amb situació de vulnerabilitat.
Si be és cert que la fi del conflicte entre Palestina i Israel només pot passar per una solució política, cal recordar que l’enquistament del mateix ha desembocat en una crisi humana de llarga durada per a més de 4 milions de refugiats que es van anar assentant als països fronterers de la regió i als territoris de Cisjordània i de la Franja de Gaza. Avui dues terceres parts de la població palestina viu en situació de pobresa, mentre l’atur supera el 60% a Gaza Cisjordània.
Davant d’aquesta situació no és d’estranyar que Catalunya hagi donat repetides mostres de solidaritat amb la població palestina durant els darrers anys. Però no és fins el 2004 que el Govern de la Generalitat de Catalunya fixa Palestina com un país prioritari en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament i l’acció humanitària, i es desplaça per primer cop a Cisjordània i a Gaza per acordar la seva actuació en aquest àmbit per als propers anys.
La presència de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) a Palestina s’inicia el 2004 amb la formació dels tècnics del Laboratori d’Anàlisis Fitosanitaris del Ministeri d’Agricultura de l’ANP mitjançant un acompanyament tècnic del Departament d’Agricultura de la Generalitat. de Catalunya. El desembre del mateix any es signa a Jerusalem el primer acord marc de l’ACCD amb l’Agència de Nacions Unides per a l’Ajut als Refugiats de Palestina (UNRWA), mitjançant el qual es va reconstruir el centre de salut de Husseinita i l’escola de Deir el Balah a la Franja de Gaza. Un acord que seria renovat el gener de 2008 a Barcelona i que serviria per executar un programa de suport psicosocial als 19 camps de refugiats de Cisjordània.
Des d’aleshores, la Cooperació Catalana ha desplegat la seva actuació a Palestina, contribuint a la rehabilitació del barri d’East El Nasser de Gaza, d’acord amb l’ajuntament de Barcelona, col·laborant en la restauració d’edificis malmesos d’Hebron amb el Comitè de Rehabilitació d’Hebron, i generant nous llocs de treball amb el Programa de Creació d’oportunitats Laborals de l’ANP.
L’ACCD ha donat suport, mitjançant diferents ONGD catalanes, a diverses iniciatives impulsades per la societat civil israeliana com el Centre d’Informació Alternativa o el Comitè Israelià contra la Demolició de Cases, així com a la posada en marxa de diversos projectes de desenvolupament agrícola, de millora de la salut, d’enfortiment a les capacitats comercials de petits grangers, d’educació amb perspectiva de gènere i d’enfortiment dels drets humans laborals, entre d’altres.
En tot aquest temps, la Generalitat de Catalunya ha contribuït a millorar les condicions de vida de la ciutadania més vulnerable de Palestina, tot destinant un total de 6,3 milions d’€ entre 2004 i 2009, un fet que situa Palestina en el 8è lloc entre els països on la Cooperació Catalana va destinar més recursos durant el 2008.
Sóc conscient que és un gra de sorra en un desert, però mai en tan poc temps el compromís de la Generalitat de Catalunya amb Palestina havia avançat tant com fins ara.
I tot això s’ha fet durant el mateix període en el que l’Estat espanyol ha multiplicat per tres la venda d’armament a Israel, tal i com han denunciat recentment Amnistia Internacional, Intermón i la Fundació per la Pau.
