Ahir en Guifré els explicava el xoc emocional que havia causat el discurs de Gabriel Rufián al Congreso. Rufián, com va dir en Guifré, havia dit quatre coses ben clares en el poc temps d’intervenció que tenia, amb el seu llenguatge rococó pausat. Doncs bé, la ‘Rufiánmania’ ha seguit durant la jornada d’avui, i els atacs mesetaris en alguns casos com el d’Arturo Pérez Reverte s’han aguditzat i tot. Rufián, que era ignorat com si fos un florero al costat de Tardà, s’ha destapat.
A banda d’això, avui hem vist com el PP ha començat a obrir les portes del seu cor a la parella d’enamorats que conforma el bloc de 130 diputats de PSOE i C’s, que han renovat els vots després de fracassar en el debat d’investidura d’aquesta setmana. Hem d’entendre doncs que el lideratge per formar govern ara resideix legítimament en aquests dos partits, perquè són els que sumen més diputats en tota la cambra? Si és així, el pacte amb el PP sembla més proper que l’aproximació a Podemos si ens remetem a les declaracions dels representants liles: “trobem sorprenent que el PSOE necessiti Ciutadans com a escuder per protegir-se durant les negociacions”.
A Podemos no es tanquen en banda del tot a negociar amb un PSOE de bracet amb Ciutadans. Les crítiques que els han plogut durant aquests darrers dies els han situat en el punt de mira com a bloquejadors. Molts votants de la formació lila no han entès perquè Ps no ha fet possible un govern de canvi fent fora el PP. Fins i tot Manuela Carmena o la UGT s’han postulat a favor de l’entrada de Podemos a l’entesa. De fet, sense el concert impossible dels independentistes catalans, aquesta és la segona millor opció per a una Espanya que s’entesta a no reconèixer de cap manera Catalunya. Si el PP acaba apartant Rajoy i el gran pacte d’Estat es consuma; o es va a eleccions, o la formació d’Iglesias ho podria acabar pagant car.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
