Ahir va ser el super-dissabte d’ERC, on els 7.700 militants – quasi la mateixa proporció de militants que UPyD, en tot l’estat espanyol – per un resultat d’un 65%, ha triat en Alfred Bosch i, el binomi d’en Junqueras i Rovira va obtindre’n el 90% de suports. Una nova etapa s’inicia per el partit – històric – referent de l’independentisme, com es ERC. No tant sols de cara al proper 20-N, sinó pel futur del nostre país.
Vull centrar-me’n en el llibre d’en Bernat Ferrer: Converses amb Oriol Junqueras, Una actitud per fer avançar el país. Va caure’m a les mans el divendres per la tarda i fa uns instants he acabat de llegir-l’ho. Es d’agrair-ne’n els pròlegs d’en Tremosa i Romeva. – CIU i ICV-EUIA, respectivament -. En Tremosa, fa una aposta més directe i personal cap l’Oriol. En Romeva, aprofita l’ocasió per fer-hi política eco-socialista. El llibre, es desglossa en tres parts anomenades: Honestedat, Esforç i Compromís – aquesta última, és on podràs entreveure’n els camins, que poden portar a aquesta nova ERC.
No faré, un repàs sistemàtic de l’obra i figura d’en Oriol. El seu coneixement d’història, n’és fora de qualsevol dubte o la implicació ancestral de la seva família vers Catalunya. O les seves passes per diverses associacions, fins acceptar-ne’n el repte d’encapçalar-hi les llistes per l’eurocambra per Esquerra. Particularment, és la figura i el seu rerefons humà, el que més m’ha agradat i he intentat desgranar, mentre llegia les seves explicacions.- a vegades, massa intenses per poder-hi fer un altre llibre -.
Ja vaig dir en un article anterior, que hem cau força be i m’agrada la seva oratòria. Te la fisonomia estigmatitzada de professor d’escola seriós i responsable. És la millor imatge? El temps ens ho dirà. Ara caldrà esperar ,que tant en Bosch, la nova directiva – amb tots els militants i simpatitzants – i, amb l’ajut d’altres forces sobiranistes, s’aconsegueixi l’unitat desitjada. – paraula repetida, un ben munt de vegades -.
Però, com ben diu l’Oriol: El més important, és que siguem unes bones persones. I l’Oriol, n’és una d’elles. Enhorabona!
