Oportunitat perduda, de moment. Els jocs olímpics a Xina són una gran oportunitat per denunciar la violació sistemàtica dels drets humans al poble xinès. El govern xinès es va comprometre, quan va rebre la nominació per fer els jocs, a impulsar els drets humans. Mentida o promesa incomplerta, segons es miri.
A Xina no hi ha llibertat d’expressió. Activistes a favor dels drets humans estan a la presó. Hi ha tortures i maltractaments, detencions arbitràries i judicis sense cap garantia jurídica. I al Tíbet la repressió continua.
Un dels objectius de l’olimpisme és “crear un estil de vida basat en (…) el respecte pels principis ètics fonamentals universals”. Hauria de ser en base a aquest objectiu que el propi Comitè Olímpic Internacional denunciés la situació a Xina. Però no ho fa.
Boicot? Boicot actiu. Participar, i denunciar des de dins dels jocs la violació dels drets humans del govern xinès. Com? No participant en la festa d’inauguració i cloenda dels jocs, fent que els esportistes portin un pin a favor de la llibertat d’expressió, no recollint les medalles en el podi, fent declaracions públiques des de la mateixa Xina… Hi ha moltes formes. La defensa dels drets humans no és només feina d’activistes com Amnistia Internacional, sinó també responsabilitat, en aquest cas, de govern, esportistes i mitjans de comunicació presents als Jocs Olímpics.
Ingerència? És clar. Qualsevol violació dels drets humans requereix, com a mínim, ingerència pacífica. No és un tema intern de Xina, és un tema de ciutadans reprimits, avui a Xina, Cuba o Iran, demà a qualsevol altre lloc. La defensa de la llibertat i dels drets humans no té fronteres.
