Dimecres, 5 d'agost de 2020 - Edició 741
La República

Operació reformista

Divendres passat l'inquilí del Palace madrileny, el polític que més ha viscut de la cosa pública i el pitjor exemple d'una societat avançada i liberal, en Josep Antoni Duran i […]

Eric Herrera
Eric Herrera 11/05/2015

Divendres passat l'inquilí del Palace madrileny, el polític que més ha viscut de la cosa pública i el pitjor exemple d'una societat avançada i liberal, en Josep Antoni Duran i Lleida -uf, m'he quedat a gust, piulava a Twitter arran de les eleccions britàniques sobre l'excel·lent resultat dels nacionalistes escocesos. Ho feia d'aquesta manera: 'Els nacionalistes escocesos amb el propòsit de governar a Londres arrasen a les eleccions'. I reblava, 'Recorda l’operació reformista i la voluntat de CiU de governar Espanya. Queda lluny'. Efectivament, sempre ha estat aquesta la voluntat i 'solució' que han somniat els regionalistes del centre dreta català, és aquest joc eternament acabat en taules que de debò els dóna morbo. Viure de la ferida constantment mentre es fan la víctima davant Madrid tot reclamant l'accent català a l'estat. Aquell cofoïsme de sentir-se superior amb la força de la raó, en comptes d'obtenir la força de la victòria. Uns milhomes falsaris. Aquesta ha estat, i és malauradament, la relació que molts catalans han volgut mantenir amb Espanya durant els últims 300 anys. I em sembla, almenys tinc la sensació, que aquesta actitud nostra té molts punts en comú amb tot el que ha passat a Escòcia darrerement, per això és tan sorprenent aquest resultat de l'SNP que fa basarda de veure en una societat que ha tingut la llibertat a tocar de les mans. (També és cert que ser britànic és infinitament millor que ser espanyol, esclar).

 

I és que, en definitiva, és revelador veure com molts aquí se senten satisfets amb aquest resultat de l'SNP veient com els polítics d'Edimburg ara seran la mosca collonera a Londres, un esport que agrada molt en segons quins polítics nostrats també. Per això alguns -cada vegada són menys- encara estan amb el tedi de la llista unitària per fer un gran resultat electoral, oblidant que una cosa són unes eleccions i una altra és un referèndum, que és el que realment volem fer el proper 27 de setembre via eleccions. Si els escocesos la van espifiar al referèndum, entre altres coses, és perquè potser no tenien gaire varietat ideològica demanant el SÍ, tot s'ho jugaven a una carta, a un partit. En canvi, quan es tracta d'unes simples eleccions, la cosa unitària per anar a demanar les molles a la capital del regne, sempre fa gràcia i funciona millor. I així estan.

Relacionats