Ahir proposàvem escriure una predicció sobre el futur més proper, guardar-la a dins un sobre i obrir-la un cop hagi passat el procés. Però… i si sí que arribem a la independència? Avui els proposem el mateix exercici però a 20, 40 o 60 anys vista. A banda de posar-ho en pràctica, també es podria fer a través de converses. La que comentàvem ahir no es va quedar en el curt termini, sinó que va anar més enllà. On creuen que serà una Catalunya independent d'aquí a dues o tres generacions?
Xavier: Bé, posem per cas que arribem a ser independents. No tenim per què anar a millor.
Oriol: Home, i tant que sí! Si tenim el control de tots els recursos que generem, indubtablement la cosa començarà a anar a més. Sense dèficit fiscal, l'objectiu de deute que ara ens asfixia seria una broma.
Xavier: Però serem un país més del sud d'Europa.
Guifré: Jo crec que la gestió dels primers anys serà la que marcarà el futur de les dues properes generacions. Segurament que hi haurà molta pressió, i també moltes decepcions.
Xavier: De ben segur que si les coses no van bé, els polítics ficaran la culpa a la llosa espanyola que arrosseguem.
Oriol: És l'herència que ens han deixat, una situació crítica a nivell econòmic. La Catalunya del dia D+1, no ha tingut encara l'oportunitat de gestionar res, és lògic que es fiqui la culpa a l'Estat espanyol. Ara bé, en vint anys hem de tenir ja els primers resultats de la nostra pròpia gestió. Aquí serà on podrem fer una valoració acurada d'aquesta.
Xavier: Però i si d'aquí a 40 anys estem igual? Continuarem donant la culpa a Espanya? De què haurà servit?
Oriol: No home, no! Hem de ser més optimistes! Siguem conscients de què 40 anys son molts anys. És tota una vida. En 40 anys tindrem la possibilitat de canviar la nostra situació actual. Jo crec que és difícil que ningú doni les culpes a Espanya, precisament perquè la gent que estigui fent la valoració d'aquests anys, és la que està naixent o creixent ara, i no nosaltres. Ells tindran un altre punt de vista, no estaran viciats per el conflicte que estem patint ara.
Guifré: Però després de 35 anys, encara diem que estem endarrerits per culpa de Franco.
Oriol: Sí, perquè els que manaven aleshores són els mateixos que ara, però disfressats de demòcrates. La majoria dels dirigents actuals son fills del franquisme, i l'Estat en el que estem, és un producte directe dels que van guanyar la guerra.
Xavier: Però probablement acabarem estancats igualment perquè el problema és cultural. L'Espanya de la picaresca, l'Espanya on els polítics que roben són premiats. La gent s'hi llença a sobre, però després tothom defrauda Hisenda, tothom punxa l'electricitat del veí, i al final sembla que ningú pagui res, i només els idiotes paguem.
Guifré: Els que defrauden són els més admirats per la resta, que pregunten com ho han fet. I, no ens enganyem, aquesta cultura de la picaresca també és ben present a Catalunya, és una cosa que compartim.
Oriol: És cert, els polítics son simplement el reflex de la societat, d'una part de la societat molt gran, almenys. És una de les lloses que arrossegarem, però torno a dir, serem a Europa, de la manera que sigui, però hi serem. Venim d'una cultura ben diferent, i de ben segur que 40 anys després de la independència, les noves generacions, gens intoxicades per aquesta cultura picaresca, en el marc d'una societat més productiva i espero que més rica, segur que absorbiran millor els valors dels millors països d'Europa.
Guifré: El que és important, és que hi hagi aquest lífting a la societat. Si no és així, el món polític seguirà igual, i d'aquí a 40 anys seguirem essent una merda més del sud.
Oriol: Amb la independència, la societat finalment es farà gran, serem lliures de dictar les nostres pròpies lleis i inculcar una nova moral, molt més democràtica -que no és difícil-, i que penalitzi molt més tot això. Per predir el futur d'una Catalunya independent, crec que hem de ser capaços de fer abstracció de la situació actual, un marc completament diferent del que vivim ara, i creure en aquest pas endavant. Com a poble, tenim una mentalitat molt més productiva, hem estat el motor d'aquest Estat durant molt de temps, què no podem fer sense l'asfíxia d'aquest?
Xavier: Creus molt en la gent, quan moltes vegades la gent no s'adona que el problema és seu, i opten per culpar als altres, als polítics o a qui sigui. Igualment, si això passa, nosaltres probablement ja no ho veurem.
Guifré: És el sacrifici que ens toca fer a la nostra generació per la Història de Catalunya. És l'herència i el regal que deixarem als catalans del futur.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
