Dimarts, 27 de juliol de 2021 - Edició 1097
La República

O una cosa o l’altra… però jà !

  El cinisme dels “populars” es posa de manifest en el moment en que insisteixen en liquidar les delegacions institucionals catalanes a l’exterior per mantenir i aconseguir lligams comercials d’importació/exportació […]

Xavier Guarque
Xavier Guarque 09/06/2012

 

El cinisme dels “populars” es posa de manifest en el moment en que insisteixen en liquidar les delegacions institucionals catalanes a l’exterior per mantenir i aconseguir lligams comercials d’importació/exportació -del qual s’en beneficia més que ningú el mateix Estat- i inverteixen molts recursos econòmics, part dels quals són públics, per a la seva projecció exterior de partit per captar vots dels emigrants.

És el gran problema de l’escenari polític en el que vivim cada dia a conseqüència d’un PPC crescut, amb més poder del que li varen donar les urnes, afavorit per la poca valentia d’uns i, perquè no dir-ho, estupidesa de la resta.

I així, el PP va fent camí tranquil·lament. Marcant pit a Europa amb allò que ni som, ni tenim, i demonitzant les autonomies -totes, tant les històriques com les “inventades”, tant les poques que paguen com la resta que cobren- com a culpables de tot i, de pas convertint, una vegada més, Catalunya en el camp de batalla on tot si val per batre a l’enemic.

Res de nou que no s’hagi viscut abans. Amb el que no s’ha comptat, fins ara, per desenvolupar aquest setge que fa quasi 3oo anys que dura, és que la ciutadania ja en comença a ser conscient i comença a revelar-se, poc a poc però cada dia més descaradament, contra tot el seguit d’injustícies vers Catalunya. Ara, ja toca a la butxaca de cada persona que, siguin quines siguin les seves idees, viu a Catalunya. Ja tothom veu que nosaltres hem de suportar la major part de les retallades en els serveis bàsics i en les infra-estructures mentre l’Estat ens segueix mantenint en el mateix sac de qui encara n’hi ha començat a pensar-s’ho i ell no retalla en les “seves” pròpies partides.

I, sense voler comparar encara que en aquest moment resulta inevitable, perquè el País Basc i el Reyno de Navarra poden tenir un concert econòmic blindat a tot canvi de color polític, només per un encert en el moment oportú (1978) i nosaltres no tenim ni dret a plantejar-lo atenent a la nostra història particular i en adaptació a la diversitat real de l’Estat ?.

Vist fins on hem arribat amb bona fe, diàleg i submissió, i per on ens porta formar part d’un projecte que ni és nostre ni ens hi volen… tret pels nostres diners, comença a ser hora de plantar-se i no tornar marxa enrere, i per fer-ho, qualsevol camí por servir. L’Associació de Municipis per la Independència (que està a punt de superar la meitat del territori), el tancament de caixes, la insubmissió fiscal, etc. Resignar-nos i acceptar el lluitar per un pacte fiscal, que mai serà el pacte fiscal, o plantejar radicalment i directament la independència. Hem de fer alguna cosa per no quedar-nos com “españoles de Cataluña”.

Escrit al blog http://www.xavier.guarque.blog.cat/