El govern espanyol es nega a complir la llei, de manera que la resta dels documents catalans incautats durant la Guerra Civil a l’arxiu de Salamanca, continuaran formant part del famòs ‘botí de guerra’. I es queden tan tranquils… Això sí, després exigeixen a tothom que acati la llei quan qui l’incompleix és algú altre.
Mirin, això no funciona així. La llei és la llei, i aquesta ha de ser igual per tothom (bé, excepte per la família reial, que ells són diferents -diuen-). El govern espanyol no té cap mena d’autoritat quan crida a Ibarretxe als quatre vents allò de ‘Constitución, Constitución, Constitución’ arran de la proposta de referèndum que ha plantejat el lehendakari, si per l’altre costat, el mateix govern espanyol, en altres afers, decideix no complir la llei de manera totalment unilateral.
En què quedem? Seguim la llei o no seguim la llei? Però en tot cas, que s’apliqui a tothom. Si no, l’únic que em queda pensar és que en aquest país hi ha lleis de primera i lleis de segona. Les lleis de primera són les que s’han de complir, i les lleis de segona són les que no necessàriament s’han de complir. Bé, llavors hi hauria encara un tercer nivell, que són totes les lleis que recolzen la llengua catalana (llei del català a la ràdio, retolació en català, menús en català, etc.). Aquestes són les lleis que només es fan per fer bonic i per generar fantàstics titulars de ràpida volatilitat.
Em pregunto perquè si tenim agents que es cuiden de fer seguir la normativa de les zones blaves i verdes, no hi ha cap equip d’inspectors que es dediqui a verificar el compliment de les lleis de política lingüística. En el primer cas, si ens excedim del temps, ens trobem de seguida amb una postal de color groc al parabrises del cotxe. En el segon cas, si un ciutadà s’adona que algun establiment no compleix la lli de política lingüística, pot denunciar-ho a les Oficines de Garanties Lingüístiques. S’imaginen els ciutadans fent el seguiment de la zona blava? Oi que seria caòtic i inproductiu? Oi que els conductors, anirien deixant de pagar ticket a mida que s’anessin adonant que difícilment arribarien rebent una multa? Doncs això mateix és el que passa amb les lleis que afavoreixen la llengua catalana.
Així doncs, com a català i com a home de llei, em nego a que m’exigeixin unes lleis, mentres la mateixa gent que me les exigeix, decideix no complir-les. Estic una mica fart d’aquest ús tan partidista de les lleis. O tots moros, o tots cristiants… però mentres les coses vagin com van ara, endavant amb qualsevol referèndum i qualsevol consulta al poble. No hi ha res més moral, més ètic i més democràtic que preguntar al poble.
