Dijous, 1 d'octubre de 2020 - Edició 798
La República

O fusta o redolta

 La poca intel·ligència política en èpoques anteriors i la intransigència a pany i forrellat en els darrers anys, ens ha portat a tots els que vivim a Catalunya, a tots […]

Xavier Guarque
Xavier Guarque 09/01/2015

 La poca intel·ligència política en èpoques anteriors i la intransigència a pany i forrellat en els darrers anys, ens ha portat a tots els que vivim a Catalunya, a tots plegats, a una situació ambiental que es pot mastegar al carrer, i que no resulta de massa bon gust.

En aquest sentit, els que volen que no es mogui res, o els que es queden a casa -o sigui que tan els fa tot- no poden ignorar de cap manera que hi ha una part molt significativa de conciutadans que no està d'acord en que tot segueixi igual.

Unes coses i altres ens han abocat a manifestar-nos en algun sentit, millor dit, o per aquí o per allí. Ja no resulta massa elegible la dita “tercera via”, invent d'algú que mai s'ha concretat i que només s'ha utilitzat per intentar difuminar les altres vies, aquestes si ben perfilades i transmeses. Aquesta, la d'una tercera opció, que hagués estat una possible elecció per a molts dels que no volen marxar però tampoc quedar-se igual, és totalment irrealitzable perquè no es pot esperar un futur enteniment amb l'Estat, senzillament perquè des de Madrid mai arribarà una proposta suficientment creïble com per fer-la estudiable. Ni tan sols es pot preveure una predisposició a entrar en el tema perquè des d'allí no es contempla cap més sobirania política que pogués negociar uns pactes i uns acords per algun projecte en comú.

Ratificant l'apuntat al començament, sempre he cregut que que amb una mica d'intel·ligència, o amb una mica de l'exigible mínim sentit d'Estat, el 2010 s'hagués pogut punxar l'incipient globus que es començava a inflar. No es va voler fer i, per contra, el que si s'ha fet des de llavors és anar donant-li més i més aire perquè ara ja sigui massa gros per poder-lo fer explotar amb una simple agulleta de cap.

Sempre hi ha qui no vol entendre les evidències però hi ha una cosa que està clara: Si a Catalunya hi ha 7,5 milions d'habitants, i sobre els 2,5 ja s'han manifestat en un dels dos sentits, queden encara per visualitzar-se els que opten per l'altre sentit, i en el benentès per ambdues parts que cap d'elles es pot «apuntar» els que, pel que sigui, que també és ben legítim, es queden a casa. Aquests no han manifestat, com els altres, que volen.

Relacionats