- Publicitat -
El nucli dur d'un partit polític actua com una plantació transgènica. Ja sabeu, hi ha un silenci sepulcral a dins i a fora del terreny perquè els animals habituals del terrós han optat per exiliar-se de la repel•lent excel•lència genètica de les seves plantes. A nivell local del nucli dur també se'n pot dir el pinyol i quan ens referim als seus membres diem que són els que remenen les cireres o que estan al rovell de l'ou. Tot ben gastronòmic. Però què justifica l'existència dels nuclis durs? Doncs el mateix que auto-justifica el transgènic: 100% eficiència, zero paràsits.
Esquerra Republicana de Catalunya com tots els partits del moment va tenir un nucli dur molt important que va portar a la organització fins al gran èxit ideològic i electoral que tothom coneix. Però un bon punt es va haver d'obrir per governar es va produir una eclosió pública de les tensions internes. L'acció de govern no és tant hermètica com l'acció de partit, entenent per acció l'exercici del poder; el nucli dur d'ERC va atomitzar-se perillosament amb el tripartit. Però per sort, des del mateix pinyol implicat en aquella situació de risc en va sortir una solució d'emergència que ha esdevingut una encertada i sòlida inversió de futur pel col•lectiu republicà.
A Itàlia qui més qui menys és doctor i no és perquè sí que entre els personatges centrals de la commedia dell'arte hi trobem il dottore, ja s'anomeni Baloardo o Balanzone. A Catalunya, no. Un doctor és un doctor: un especialista guaridor o bé un il•lustrat reconegut. Per això, si dic que l'Oriol Junqueras ha fet una feina clínica excel•lent en el poc temps que ha presidit ERC tothom sap de què estem parlant: ha resultat ser el doctor ideal i els seus pacients militants li estaran agraïts per sempre. Però de fet el doctor Junqueras no s'ha limitat a complir amb la missió encomanada sinó que a l'ONCE, el doctor va demostrar els seus dots de cuiner treient un plat ric en colesterol bo que no constava explícitament en el menú oficial de la conferència.
L'Oriol Junqueres a qui alguns vèiem com un desllorigador provisional de les trifulgues del nucli dur, com un pegat d'urgència als estrips que arrossegaven al degà dels partits catalans cap a un declivi d'imprevisibles conseqüències, no s'ha conformat a suturar les ferides de l'organització sinó que d'aquest curt periple directiu i militant n'ha tret petroli ideològic suficient per a l'abastiment de carburant pel partit i per a tota l'esquerra catalana. I això ho va demostrar d'una tacada al llarg de la seva conferència, L'esquerra d'un nou país.
De les Cotxeres a l'auditori de l'ONCE
En Junqueras va destapar a l'ONCE un discurs fundacional d'una transcendència impactant per la seva oportunitat. I ho dic sense calibrar la viabilitat que pot arribar a assolir la seva visió de la jugada i limitant-me a constatar que hi hagut una evolució copernicana dels conceptes del President d'ERC; des del primer míting a les Cotxeres de Sants s'ha produït en el seu discurs una evolució d'una claredat germana de l'11S.
Militants i simpatitzants assistents a la conferència de l'auditori de l'ONCE van quedar molt contents però no sé si tothom es va adonar del moment històric que acabaven de viure. Sí que van notar que no havia estat una conferència-míting, mais cela va de soit tractant-se d'un historiador divulgatiu, però també a alguns els van semblar excessives les insistents i prolífiques cites familiars de l'Oriol. I és precisament en aquest punt, en aquest retrat de família gairebé proustià on crec que la seva proposta d'epifania republicana va quedar exemplificat. La seva família va ser emprada per bastir una gran metàfora a base de petites metàfores comprimides de la història de l'esquerra catalana històrica. Per exemple n'hi va haver una carregada de força ironista, en el sentit que John Rowles dona a la paraula: la seva tieta de Sant Andreu de Palomar – crec recordar- que era tant amiga d'un dels germans Badia com de Garcia Oliver i que tant anava a ballar amb l'un com amb l'altre, sense que això li representés cap de problema. Més clar, l'aigua.
Esquerra
Si a l'auditori de l'ONCE fa un any i escaig el President d'ERC d'aleshores, Joan Puigcercós, definia amb precisió quins eren els valors republicans que defensava ERC, l'altre dia, al mateix decorat, l'Oriol Junqueres va prolongar aquell discurs amb una proposta concreta: ERC pot ser el gran partit socialdemòcrata de Catalunya, l'espai del socialisme, i a on el socialisme català pot construir-hi per dret propi un gran partit, una organització majoritària que aplegui els dos grans corrents catalanistes vius a l'esquerra moderna del nostre país.
Hi ha un socialisme i un comunisme català nascuts i madurats en la lluita antifranquista, en la resistència interior al franquisme i que ha participat en la reconstrucció democràtica espanyola. I també hi ha un socialisme independentista modern que s'ha nodrit de les arrels històriques d'ERC i que ha recuperat, actualitzat i mantingut la part més important del seu patrimoni. I si tots plegats apel•lessim a l'honestedat col•lectiva és evident que l'esquerra catalana, el seu conjunt, té pendent la construcció d'una síntesi, d'un patrimoni comú que només s'obtindrà sumant els valors de l'esquerra antifranquista i els valors d'una esquerra independentista arrelada en les lluites obreres del segle dinou fins a la república. Catalunya ja està preparada per aquest procés de fusió històrica imprescindible per afrontar la seva missió com a nou estat d'Europa.
Nucli dur
La proposta d'Oriol Junqueras, fruit de la reflexió històrica i decididament pragmàtica, ha estat formulada lògicament des del partit que presideix, des d'Esquerra Republicana de Catalunya, però és una proposta que sobrepassa l'àmbit específic de l'organització i tots els possibles nuclis durs de l'esquerra catalana. I si el to de la conferència no era l'habitual en període electoral sinó fet al caire d'una oratòria innovadora contruïda amb el dialecte de la proximitat, el contingut sí que bregava per proclamar abrandadament que potser ha arribat l'hora d'abandonar els tics autoritaris en política, de gestionar democràticament els corrents de pensament, de consolidar uns programes propositius que toquin aspectes directes i que per sobre de les diferències de matís pervisqui l'implicació unitària de l'esquerra en els moviments socials que s'enfronten a la progressiva injustícia que contamina la convivència democràtica i devalua el benestar de les persones.
Junqueras creu que una nova Esquerra Republicana de Catalunya pot ser el contenidor on resoldre els problemes de les esquerres nacionals. Davant d'això no hi ha nuclis durs que valguin. Si parlem d'un estat nou d'Europa Junqueras encerta: només amb un discurs nou i plural l'esquerra catalanista podrá obtenir el 100% d'eficiència.
Publicitat
