Dimarts, 26 de maig de 2020 - Edició 669
La República

#NousRepublicans … experiències o lliçons?

Aquests darrers dies hem pogut llegir per les xarxes, múltiples testimonis de nous republicans, gent amb orígens diversos que en els darrers mesos han pres la decisió irreversible de recolzar […]

Joan Canadell
Joan Canadell 20/01/2018

Aquests darrers dies hem pogut llegir per les xarxes, múltiples testimonis de nous republicans, gent amb orígens diversos que en els darrers mesos han pres la decisió irreversible de recolzar la República Catalana. Ho han fet bàsicament, segons ells expliquen, a causa de les vivències i imatges de l'1 d'octubre, però també per les detencions de polítics catalans del 20 de setembre, i alguns arran dels atemptats del 17 d'agost.

Els relats ens expliquen que son gent principalment fills d'immigrants d'arreu d'Espanya, principalment Andalusia i Extremadura, també n'hi ha de països llunyans com Perú o Turquia, que en la majoria de casos han estat votants de PSC/PSOE o ICV i darrerament Comuns/Podem, però també casos d'ex-votants de PP i Ciutadans.  Tots ells, degut a l'actitud de l'Estat dels darrers mesos, no només han decidit desconnectar d'ell i apostar per una República Catalana, si no que també s'han conjurat per treballar intensament per aconseguir-la. Son gent fresca, sense apriorismes, bàsicament dones, ben informades perquè els darrers mesos han sigut tan intensos que no han parat de buscar perquès a la situació, i que ara sense conèixer-se de res han fet una nova gran família, la dels nous republicans.

Això demostra que el procés és viu, i de forma intensa, els ho puc assegurar. Molts d'aquests nous republicans, sota el hashtag #NousRepublicans van accedir a muntar un grup tancat i hem estat xatejant els darrers 12 dies sense aturador, amb moltes propostes sobre la taula que es veuran materialitzades les properes setmanes i que sorprendran, no en tinc cap dubte.

Aquestes experiències, han tingut un denominador comú que ha sorgit en els nostres debats, els sentiments. Aquests nous republicans se n'han fet bàsicament pels sentiments d'injustícia, dolor, incomprensió que han tingut els darrers mesos , derivats de l'actitud de l'Estat. Això les ha fet obrir els ulls, reflexionar i entendre que ja no hi ha res a fer amb l'Estat, no és qüestió del PP, si no del sistema PP-PSOE de sempre, amb el recolzament més extremista de Ciudadanos i la inoperància de Podemos.  Per tant la seva aposta definitiva és la nova República catalana. Fins i tot han explicat com la imaginen utilitzant el HT #NRCatalana, amb arguments que demostren que no és un pensament puntual, si no que és irreversible. Aquest denominador comú doncs, format pels sentiments d'injustícia, la reflexió que la única solució és una República, i el raonament que pot ser molt positiva per a tots, és la clau d'èxit per assegurar que durant els propers mesos seguirà creixent el nombre de nous republicans, perquè la fórmula seguirà funcionant. L'estat seguirà atacant injustament, més gent seguirà veient que la única sortida és la construcció de la República, i el procés constituent ens portarà a entendre que la República serà molt positiva per a la gran majoria del país. Interioritzin aquesta fórmula i utilitzin-la per a convèncer més gent. Funciona…

Però més enllà de la fantàstica experiència d'aquests darrers 12 dies crec que els nous republicans ens han donat una lliçó múltiple, almenys a mi.  Primer, l'independentisme no ha estat capaç per si mateix de convèncer més del 50% de la població de la conveniència de la República, ha sigut l'Estat amb el seu estil arcaic qui més hi ha contribuït, i seguirà fent-ho, però caldria no esperar gaire temps a encetar el procés constituent i reforçar amb més arguments. Ells ho demanen i volen participar-hi molt activament. Segon, en el moment que hi ha hagut aquests atacs violents els nous republicans s'han posat a treballar de forma decidida i desacomplexada, mentre dins les files de l'independentisme històric es continuen sentint veus que vacil·len, que dubten, que critiquen al govern per inacció o encara prioritzen l'acció d'un partit a la del país. Els puc assegurar que el que veig d'aquesta gent, és que en cap cas pensen que el problema el tenim dins, si no que l'únic culpable és l'Estat i aquells que li donen suport. Per tant cal anar tots a una per vèncer la situació, sense pressa però sense aturar-nos. Ells acaben d'arribar i podran esperar uns mesos o alguns anys a fer efectiva la República, i faríem tots bé pensant que el temps ens va a favor, cada cop hi haurà més nous republicans i cada cop la base serà més forta. Tercera lliçó, fa 3 dies una de les persones del grup va decidir que ja no s'amagaria, que posava la seva foto personal al grup i que no tenia por a donar la cara, i com ella la pràctica majoria van seguir el mateix exemple. Porto 10 anys a primera línia del procés i encara avui veig empresaris, i persones a nivell particular que no volen fer públic el seu suport al procés per por a represàlies. Ells porten 4-5 mesos i ja s'han destapat…creuen vostès que un país pot assumir un repte com el que ens estem proposant, amagant la nostra voluntat política? Com pot ser que encara molts dels independentistes de fa anys s'amaguin quan han vist que els nostres líders s'han jugat el patrimoni i la llibertat per assumir allò que els hi demanem fa 5 anys al carrer cada 11 de setembre?. Saben que els nous republicans no han anat mai a les manifestacions i molts d'ells no saben l'himne dels Segadors?! Una societat covarda no pot aspirar a ser un Estat  amb totes les conseqüències, i no vull dir amb això que haguem d'anar a pit descobert per que ens posin a tots a la presó, però és obvi que només si tots ho fem no ens hi podran posar, no hi ha prou presons per a tots…
 
Finalment, la darrera lliçó d'aquest col·lectiu és el convenciment. Cap d'ells en aquests 12 dies de debats ha donat a entendre que tingués dubtes de si seriem República, cap d'ells. Ho tenen clar, molt clar. La meva pregunta és, quants dels independentistes de sempre tenen aquest convenciment? Ells tenen clar que els mitjans de comunicació els han mentit, vivien enganyats i ara ja no es creuen res de les noticies. Quants dels lectors que fa anys volen la independència encara es desanimen després d'escoltar una tertúlia de Rac1 o de llegir un titular de la Vanguardia o segons quina noticia de TV3. Els suggereixo que no ho facin més, no dubtin, si tenen una baixada de moral entrin al twitter, telegram o facebook de  #NousRepublicans i gaudeixin de la joventut Republicana. Ells diuen que això serà un tsunami, jo m'ho crec, preparats pels efectes?

Joan Canadell
Empresari

Relacionats